Novembre. Mes del dia internacional contra la violència de gènere, violència que sofrim les dones pel simple fet de ser-ho i que amb el pas dels anys ha anat ampliant la seva definició, tenint en compte molts actes que van més enllà de l’agressió física que pot exercir un home sobre la seva dona, núvia o exparella.
Matrimoni i heterosexualitat obligatòria
Violència psicològica, sexual, econòmica… Són altres tipus de maltractament que sofreixen les dones i als quals cada vegada se’ls dóna més reconeixement dins de la societat. No obstant això, hi ha un tipus de violència masclista de la qual no ens parlen: el matrimoni com a conseqüència de l’heterosexualitat obligatòria. No és sinó dins del matrimoni on es donen els casos de violència de gènere més visibles? I on es continua condemnant a la dona a dependre econòmicament de l’home pel fet que ell gaudeix del paper productiu dins del sistema capitalista i nosaltres seguim arrelades a un mer paper reproductiu?
El feminisme sempre ha anat en contra del capitalisme, ja que aquest és un dels pilars fonamentals pels quals es sustenta el patriarcat. Poques feministes són objecte de crítica per voler abolir aquest sistema econòmic però, ocorre el mateix quan es critica l’heterosexualitat obligatòria sent aquesta també una altra peça clau del patriarcat? La resposta és no.
I el clar exemple d’això és Feminista Il·lustrada, sent linxada fa unes setmanes a través de les xarxes socials per convidar-nos a qüestionar-nos si de veritat hem triat nosaltres la nostra orientació sexual o aquesta ha estat imposada en benefici dels homes.
I no serà també un tipus de violència masclista determinar el nostre futur i les nostres decisions en benefici del patriarcat?
No és estrany que sent els homes els opressors i nosaltres les oprimides triem estar amb qui ens condemna a ser el segon sexe? O és què ho fem perquè des de petites ens han ensenyat que hem de trobar a un home per a així sentir-nos plenes i validades per la societat? I no serà també un tipus de violència masclista determinar el nostre futur i les nostres decisions en benefici del patriarcat? Al cap i a la fi, ser feminista implica qüestionar-te tot el que fas i, sobretot, el perquè ho fas. Però és clar, malgrat viure en l’època de “l’antibulling”, si ets dona i feminista aquesta regla no s’aplica i hauràs de rebre tota mena d’insults i desvaloracions.
Malgrat viure en l’època de “l’antibulling”, si ets dona i feminista aquesta regla no s’aplica i hauràs de rebre tota mena d’insults i desvaloracions.
I la principal qüestió d’aquest tema és com pot afectar-nos l’heterosexualitat obligatòria i, a conseqüència d’ella, el matrimoni?
Fa dos mesos em vaig començar a llegir el llibre ‘El segon sexe‘, de Simone de Beauvoir, en el qual s’explica com va ser l’inici del patriarcat. Aquest va iniciar-se quan l’ésser humà es va fer nòmada i, per tant, va començar a existir la propietat privada que era transmesa generació rere generació mitjançant la família. El paper de la dona en aquesta nova forma de societat es va limitar al paper reproductiu per a assegurar-se de l’existència d’una família sòlida que pogués heretar els béns aconseguits pel pare. La seva única funció era ser educada per agradar als homes fins a contreure matrimoni i criar els fills que tinguessin.
El capitalisme i l’heterosexualitat obligatòria perpetuen el patriarcat.
Tenint en compte això, podem afirmar que el capitalisme i l’heterosexualitat obligatòria perpetuen el patriarcat. I, avui dia, continuen existint i, per tant, el patriarcat continua vigent. Continuen havent-hi milers de parelles on la dona ocupa un segon pla i que han sorgit a causa de la necessitat d’estar amb un home i complir les expectatives que la societat espera de nosaltres per a així buscar una felicitat que, en el fons, mai arriba. Se’ns continua educant per a agradar als homes i sentir-nos buides si no tenim un al nostre costat generant una necessitat de lliurar-nos al qual ens sembli prou apte per a així aconseguir sentir-nos plenes. Feu-vos una pregunta, amb quants dels homes amb qui heu estat haguéssiu tingut també una relació sentimental o sexoafectiva si no us haguessin educat des de l’heterosexualitat? Serà molt difícil que les relacions heterosexuals funcionin si tries a un home pel que et pot oferir a causa del seu sexe i no com a persona. Per què, a quantes dones que estàn en una relació heterosexual els continuaria agradant com és la seva parella si en lloc d’un home fos una dona?
Serà molt difícil que les relacions heterosexuals funcionin si tries a un home pel que et pot oferir a causa del seu sexe i no com a persona.
Mentre l’heterosexualitat obligatòria continuï present continuaran havent-hi dones condemnades a viure les seves vides amb homes que han triat perquè han estat educades per a això, per a així continuar formant famílies en les quals l’home tindrà el principal paper productiu (a causa del sistema capitalista) i, en conseqüència, la dona dependrà del seu marit i no podrà tenir la suficient autonomia com per deixar de ser una ciutadana de segona.
“Quan la família i el patrimoni es converteixen en les bases de la societat la dona segueix totalment alineada”
Com a feministes, hem de qüestionar-nos l’heterosexualitat obligatòria i lluitar contra el capitalisme. Tal com va dir Simone de Beauvoir: “Quan la família i el patrimoni es converteixen en les bases de la societat la dona segueix totalment alineada”.