A finals de febrer d’aquest any, una colla va agafar un cotxe de matinada a Llavorsí direcció la Vall d’Aran i va matar més de trenta daines. Els agents rurals van trobar les restes alertats per les aus carronyaires al cap d’uns dies. Quan fa una setmana vaig entrar a l’exposició de Serj a la Blue Project Fundation, vaig veure els cossos de trenta daines, vaig olorar-ne la sang, i la llum del Pirineu em va eixugar la cara. Em vaig submergir en un record que explica l’exposició.

La BluePoject Foundation presenta a Catalunya l’artista Serj, nascut a Bergam, i que desenvolupa la seva obra a Berlín. “abstine substine” és el títol de l’exposició, que es podrà veure al carrer Princesa fins al 23 de desembre, si la COVID-19 ho permet. Una exposició que esdevé una metàfora perfecta. Un exemple de com explicar una idea mitjançant la creació plàstica. Alhora que també, per a mi, esdevé una porta als records de l’hivern passat.

“L’artista italià Marcello Plebani, de nom artístic Serj, reflexiona sobre el concepte de la caça ritual i el significat dual del concepte Abstine Substine, que significa suporta i renúncia -els dos extrems del sentiment humà per Epicet-, a l’exposició que acull per primera vegada a la Blueproject Foundation”, resa la nota de premsa.

L’exposició en si mateixa consta de tres obres. Les dues primeres cobreixen l’entrada. La primera està formada per una multitud de creus pintades amb mina a la paret, la segona són més de mil cartutxos de perdigons de cera. La tercera és un globus amb un altaveu a cada banda. Totes elles enfocades a salvar la dicotomia entre voluntat i resultat.

Els cartutxos estan dispersats per terra, ben bé com si fossin els contenidors de perdigons abandonats d’una cacera. El seu color roig fa que els puguem confondre amb gotes de sang. Les parets nívies amb perfectes dianes en forma de creu amplifiquen el paisatge. El globus amb els altaveus pot ser un edifici o un punt de trobada on dos éssers dialoguen sordament. La configuració de l’espai fa que entrem en un bosc, el globus no fa res més que ordenar-ho tot i donar-hi un sentit. La disposició així ajuda en l’objectiu de Serj, expressar la possibilitat i objectiu de l’acció. Explicat planament, l’artista intenta fer llum en el misteri de la creació d’una obra d’art.

De la mateixa manera que una colla de brètols van matar un ramat d’animals per aconseguir un resultat, però realment no sabem si el van aconseguir, l’art viu en aquesta incertesa. Allò que pensa un artista, allò que fa un artista i el que entén el públic normalment són coses diferents. Per tant, la qüestió que es pregunta l’artista és: el que faig tindrà els resultats que vull? Aquest dubte és l’expressa’t per l’artista en forma de metàfora visual (les tres obres d’art que presenta).  Tal com Serj explica: “Sempre he intentat fer llum, a través d’especulacions teòriques, a un problema que trobo fonamental: la gènesi de l’obra d’art. Penso l’obra d’art com a territori de simulació, una simulació que no desconeix la relació amb la realitat, però que fa servir les seves potencialitats i defuig les seves obligacions.”.

D’aquesta manera la BlueProject Foundation acull una reflexió sobre allò que volem fer, allò que fem i allò amb què es converteix la nostra acció. Voluntat i resultat. Que millor que una cacera per il·lustrar-ho? Una reflexió que per atzar lliga amb el fet que vaig recordar en entrar a l’exposició. Quins resultats va tenir la matança de dainess de Llavorsí? Segons la ràdio macuto (el safareig) de la zona, era per posar en alerta les forces de l’ordre i fer que es protegeixin els camps dels pagesos. D’alguna manera els casquets de Llavorsí i del carrer princesa són els mateixos. Com dèiem els efectes de l’art i la caça són un mateix. Una lluita entre la voluntat i el resultat, una lluita que es renova en ella mateixa tal com fan els altaveus dins del globus.

Quin va ser el resultat de l’acció de matar trenta daines? Segurament no ho sabrem. El que si sabem és que gràcies a l’art, gràcies a Serj, un record d’una experiència personal ha estat sublimat. Cegament l’artista ha pogut transmutar en objectes belles escenes inconnexes de la meva vida. Pot ser que aquest fos el seu volgut resultat?