El 7 de novembre del 2000, després d’una intensa nit electoral, alguns dels principals mitjans de comunicació van projectar Al Gore com a guanyador de les eleccions presidencials nord-americanes. Però, després d’una revisió dels resultats i diverses acusacions de frau electoral en relació amb els resultats a l’estat de Florida, George W. Bush va decidir portar el cas als tribunals i, després d’una sentència desfavorable a Florida –cal recordar el seu germà, Jeff Bush, n’era el governador- va recórrer al Tribunal Suprem. Qui li va donar la raó en la famosa decisió coneguda com la de Bush v. Gore. 

La setmana passada, després d’uns intensos dies de recompte de vots a diferents estats clau, els grans mitjans de comunicació van proclamar a Joe Biden com a guanyador. Un resultat que Trump s’ha negat a acceptar sota l’acusació de frau electoral i raó per la qual ha ordenat als seus advocats litigar sobre els resultats i qüestions relatives al vot per correu en diferents estats. 

Des del dia de les presidencials, s’han interposat desenes de demandes als swing states de Geòrgia, Nevada, Arizona, Michigan, Wisconsin i Pennsilvània. Tot i l’elevat nombre de demandes presentades, la majoria dels procediments judicials s’han sobresegut per no haver complert amb normes bàsiques de dret processal civil. A tall d’exemple, a l’estat de Michigan, respecte a una de les demandes presentades en la qual s’al·legava una denegació d’accés per part d’observadors electorals al recompte de vots, va ser completament desestimada per part del tribunal “per no haver especificat quan, on o qui va denegar l’accés als observadors electorals, ni haver proporcionat cap detall sobre com es va produir l’incident”.  De fet, en aquest estat, dels nou procediments judicials, quatre ja han estat resolts, en contra de Trump i altres demandants en interès d’afavorir-lo.

No obstant això, l’estat on la litigació probablement tindrà més recorregut és l’estat de Pennsilvània, on abans de les eleccions el Tribunal Suprem de l’estat ja es va pronunciar sobre el fet de que comptaria tot el vot per correu que hagués sigut enviat abans de les eleccions, però arribés fins al dia 6 de novembre. El partit republicà de Pennsilvània va demanar al Tribunal Suprem que suspengués els efectes de la sentència del Tribunal Suprem de Pennsilvània, pretensió que no va ser estimada en el seu moment, però quatre dels magistrats conservadors del Tribunal Suprem van obrir la possibilitat que aquest cas es pogués litigar després de les eleccions. L’estat de Pennsilvània, arran del pronunciament de la Cort Suprema va decidir segregar el recompte dels vots rebuts després del dia de les eleccions, però abans del 6 de novembre. Un cop passat el dia de les eleccions, la campanya de Trump va decidir demanar al Tribunal Suprem que no es comptessin els vots rebuts més enllà del 3 de novembre, petició que va ser denegada. Però, segueix existint la possibilitat que la Cort Suprema revoqui la decisió del Tribunal Suprem de Pennsilvània de permetre comptar vots rebuts més enllà del dia de les eleccions. L’impacte que pot tenir això sobre el resultat electoral en aquest estat es desconeix, però difícilment implicaria una victòria de Donald Trump en aquell estat, i encara que ho fes, Joe Biden ha guanyat a suficients estats com per seguir essent el guanyador. 

La decisió de Bush v Gore sobre les eleccions presidencials de l’any 2000 versava sobre 537 vots en un sol estat. La situació actual no és comparable, la victòria de Joe Biden no depèn d’un estat i el marge de vots obtinguts a cadascun dels swing states en els que ha guanyat és molt més gran i és molt difícil que els tribunals puguin canviar-ho.