La guerra de l’Artsakh / Alt Karabakh for dummies

El conflicte és molt desconegut a casa nostra, amb una llarga història i molts conceptes, que poden perdre el fil de la situació. Intentem de donar respostes el màxim de sintetitzades possible [feu-nos arribar més qüestions sense compromís]:

  1. Per què hi ha un conflicte a l’Alt Karabakh?
  2. Quina diferència hi ha entre l’Alt Karabakh i la República d’Artsakh i la qüestió dels territoris adjacents
  3. Quina és la situació actual de la guerra?

 

  1. Per què hi ha un conflicte a l’Alt Karabakh?

L’Alt Karabakh és de fa segles un territori de majoria armènia. Tot i això, el 1921 les autoritats soviètiques el van transferir a l’Azerbaidjan amb la garantia d’una gran autonomia. La decisió s’ha explicat pel principi de ‘divĭde et impĕra’ (divideix i domina), és a dir, amb la finalitat de dividir els pobles i, d’aquesta manera, evitar-ne una resistència unificada, o per acostar la Turquia d’Atatürk a l’espai soviètic, després d’haver signat el Tractat d’Amistat i Agermanament Turco-Soviètic uns  mesos abans.

Poc després, els armenis de la regió van denunciar una política d’azerificació, no tenien accés a llibres de text en llengua armènia ni a la televisió, i alhora, s’havia promogut que cresqués la població àzeri i se’n reduís l’armènia. Arran de l’obertura política de finals dels vuitanta, el govern autonòmic va demanar la integració a Armènia, a través del dret a l’autodeterminació.

Això va provocar un conflicte entre comunitats, molt barrejades. El primer gran succés va ser la massacre de Sumgait, de febrer de 1988, amb la massacre d’armenis amb la passivitat de les autoritats, que es va estendre a més ciutats. Això va portar al desplaçament d’armenis, així com d’àzeris.

- Publicitat -

Arran de l’esfondrament de l’URSS, el govern àzeri va suspendre l’autonomia (trencant la garantia d’autonomia del 1921), mentre l’Alt Karabakh va proclamar la seva sobirania i, a través d’un referèndum el 10 de desembre 1991 (amb el boicot àzeri), amb una participació del 82%, va declarar la independència. Un conflicte entre el dret d’autodeterminació i la integritat territorial.

Això va causar una guerra entre l’Azerbaidjan i l’Alt Karabakh, – amb el suport d’Armènia -, que va causar entre 30.000 i 40.000 militars i civils. El 1994 es va arribar a una treva, amb els armenis controlant gairebé la totalitat del territori.

2. Quina diferència hi ha entre l’Alt Karabakh i la República d’Artsakh i la qüestió dels territoris adjacents

A grans tret l’Alt Karabakh (o Nagorno Karabakh) i Artsakh són el mateix; una paraula té origen persa i turc, mentre Artsakh fa referència a una de les deu províncies entre 189 aC i el 387 dC del Regne d’Armènia. Tot i això, molts cops es fa referència a l’Alt Karabakh com el territori històric de majoria armènia, mentre la República d’Artsakh és l’actual estat independent de facto, que inclou gairebé la totalitat de la regió, però també set regions del voltant.

Cal remarcar que ni Armènia reconeix ara com ara la independència de la República d’Artsakh, ja que resta com un conflicte congelat a l’espera d’una solució. L’enclavament no comunica amb Armènia; així que, mentre no es garanteix la seguretat, es mantenen sota control els territoris adjacents, per evitar estar envoltats, tot i reconèixer que han de se retornats.

La qüestió és complica més si tenim en compte que a una part dels territoris adjacents s’hi establia el Kurdistan Roig, una entitat eliminada per no perjudicar les relacions amb Turquia i que va fer que es deportessin uns 40.000 kurds al Kazakhstan. Una part d’aquests van col·laborar amb les forces armènies i ara el govern àzeri i turc han acusat les autoritats armènies de la participació de milícies kurdes en defensa d’Artsakh.

El conflicte ha causat dolor per les dues parts, amb neteges ètniques i desplaçaments de grans grups de persones. Els armenis van expulsar els àzeris dels territoris adjacents, amb massacres com la de Khojali, de 1992; de la mateixa manera, a Bakú, capital de l’Azerbaidjan, el 1979 hi havia 167.226 armenis (17% de la població), però el 1999 només en quedaven 378 (0,02%). Després de diversos pogroms, el gener del 1990 hi va haver el de Bakú (90 morts i 700 ferits).

Encara més, en el rècord dels armenis hi ha el genocidi de 1915, una matança sistemàtica d’armenis a l’actual territori de Turquia, efectuades per l’Imperi Otomà, que va assassinar vora d’un milió de persones i els va expulsar dels territoris on hi vivien històricament.

3. Quina és la situació actual?

D’ençà de fa anys, l’Azerbaidjan ha augmentat la despesa militar, que se situava en 3.021 milions el 2015 (per només 447 milions d’Armènia), i també la retòrica militar de la dictadura d’Iham Aliev. El 38% dels àzeris considera que el conflicte és el problema més greu que té el país, per sobre de la desocupació, la corrupció i la pobresa. En canvi, Armènia és una democràcia, i més després de la revolució de 2018, encapçalada per Nikol Paixinian.

El 27 de setembre, l’Azerbaidjan va trencar l’actual situació de conflicte congelat amb una gran ofensiva, amb vora un miler de drons de tecnologia punta dirigits contra tancs, artilleria i sistemes de defensa antiaèria armènia. També hi ha 2.500 mercenaris gihadistes s’han desplaçat via Turquia. La superioritat militar va permetre l’avanç al sud, pla i molt menys poblat, i ara els combats es produeixen a la vora de Shushi, la segona ciutat del territori, al cor de l’Alt Karabakh. Els armenis han mobilitzat tota la població, i a la guerra participen, entre altres, polítics, futbolistes professionals o cantants.

En els llocs on han entrat s’han produït neteges ètniques i crims contra la humanitat, amb l’assassinat de militars, civils i l’ús d’armes químiques. Res fa pensar que s’hagin de respecte els drets dels armenis, i més quan s’han produït neteges en altres territoris. Si continua l’avanç, els armenis seran expulsats de les seves terres i Azerbaidjan tindrà l’Alt Karabakh… però ja sense armenis.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

A finals de gener es podria començar a vacunar contra la covid-19

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha afirmat que a finals de gener es podria començar a vacunar contra la covid-19 i...

L’ANC inicia aquest dilluns la consulta per ratificar la seva estratègia per incidir en les eleccions

L'ANC ha iniciat aquest dilluns la consulta telemàtica perquè els socis de l'entitat votin per ratificar l'estratègia per incidir en les eleccions catalanes del...

Forcadell no creu que superar el 50% dels vots independentistes canviï “res” pel que fa al Gobierno

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha admès aquest dilluns que és important que els partits independentistes superin el llindar del 50% dels vots en...

Calvet i Borràs rebaixen la importància de superar el 50% dels vots

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, tots dos candidats a les primàries de...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca