Havíem de constatar si els socis podríem votar, o bé si la situació provocada per la pandèmia serviria de coartada per tapar la boca a la democràcia. Al final, el camí del mig: no votarem perquè ja no cal, perquè Bartomeu i la seva junta han plegat abans d’hora i ens saltarem una pantalla. Davant d’aquest fet, s’obre un nou escenari amb el club sota el comandament d’una junta gestora que haurà de convocar eleccions “as soon as possible”, com va dir el mateix Carles Tusquets, president d’aquesta junta transitòria.

De moment, els candidats que han saltat a la plaça pública són Víctor Font, Lluís Fernández Alà, Jordi Farré, Pere Riera, Agustí Benedito i Toni Freixa, un bon contingent de noms, barreja d’outsiders habituals, de grans promeses i de desconeguts amb escasses possibilitats de superar el tall de signatures. A aquesta llista, cal afegir-hi tots aquells que s’ho estan pensant, entre els qui es troben l’ex-president Joan Laporta i el directiu de Bartomeu, Xavier Vilajoana.

Sens dubte, qui pot acreditar el projecte més treballat és Víctor Font, que fa com a mínim un lustre que està bastint la seva candidatura, un fet insòlit a la història del club on les candidatures electorals s’han fet i desfet amb grans dosis d’improvisació i en vigílies de passar per les urnes. A l’extrem oposat, trobem a postulants com Fernández Alà i Pere Riera, que són del tot desconeguts per a la massa social i, en conseqüència, amb unes probabilitats ínfimes de tenir cap resultat positiu.

Tot i que ja tindrem temps de parlar-ne en profunditat, cal fer un primer avís relatiu a la importància d’aquestes eleccions. Potser des de 1908 que el Barça no es trobava en una situació tan compromesa com la present, amb una economia tan deteriorada que posa en perill la seva viabilitat futura. Així doncs, les properes eleccions seran crítiques, tinguem-ho clar.