Ai, el ‘sottogoverno’

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Com la gent no en gasta gaire, de memòria, poc els hi preocupa. Però aquells que mengen cues de pansa recorden Carlos Tusquets de quan era ‘jove turc‘ de Núñez, el nen prodigi encarregat de repassar els comptes, l’home d’il·lustre família amb banc propi. Avui, ja amb llarga trajectòria financera, hauríem de recordar almenys l’emprenyada que va agafar quan Joan Canadell li va pispar la Cambra de Comerç a l‘stablishment a base de posar-hi una mica més de democràcia participativa allà on regnaven els amics de l’statu quo. Abans d’agafar la gestora, Tusquets era l’encarregat de la comissió esportiva, aquella que, en teoria molt teòrica i gens pràctica, havia de repassar els deures dels nois d’Esade, a veure si passaven l’examen. Doncs no, els va deixar solts fins provocar gairebé aquesta fallida tècnica. De moment, a Tusquets ni tan sols podem demanar-li explicacions sobre tan inexistent fiscalització. Sandromeu i Bartosell, la parella que ha fet de la mentida una pràctica constant. Si ells volen, d’aquí quatre dies els trobarem a les tertúlies del gremi agenollat explicant aventures d’aquells temps en que guanyaven competicions a dojo, segons algun diari que té encara els pebrots de publicar quin president presenta el millor percentatge en títols. Com si ells juguessin i Messi fos una estàtua de sal. Com si no haguessin viscut d’una inèrcia que ha durat dos mandats. Si el d’el preu el poso jo, Chusín, encara dóna lliçons d’ètica i senta càtedra, Sandromeu i Bartosell poden sortir a ballar claqué d’aquí quatre dies. 

El cas és que Tusquets hauria de convocar eleccions i prou, el més aviat possible i deixar-se de res més. Fins i tot, de llençar-nos a la cara aquesta arrogància de classe tan seva. Ell és, ai las, ‘sottogoverno’ i ja sabeu què passa amb ells, segons definició dels italians. Pots canviar el govern amb el vot, però l’estructura podrida fins el moll perdura, es manté i perpetua. És Tusquets, és el full de serveis d’un Albert Soler aferrat encara al despatx, és el signe de tants i tants executius del Barça que faran impossible el canvi, la renovació de l’aire, amb els seus fantàstics contractes blindats. O pagues una milionada en indemnitzacions o resulta impossible endreçar tan torçada nau després de deu anys a Xauxa entre Sandromeu i Bartosell. Després d’eleccions, cas de que guanyin els bons de la pel·lícula, hauran de fer dissabte en un cau d’immundícia i comprometre’s no ja a aixecar les catifes sinó a explicar-nos tots els detalls de totes les mentides. Esperen uns mesos molt durs perquè llevar la resistència del ‘sottogoverno‘, també mediàtic, significarà sang, suor i llàgrimes. Això, si vencen els bons, que tampoc queda tan clar. A base de mentides, ells continuen controlant el relat. Exactament igual que el Trump que tant ens escandalitza, només que a quatre xamfrans de Núñez, el seu referent professional.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca