La ministra d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Arancha González Laya, ha explicat aquest divendres que el Govern espanyol no pretén limitar la llibertat d’expressió dels mitjans de comunicació amb el seu pla contra la desinformació, sinó “limitar” que s’hi puguin vehicular “falsedats”.

“Es tracta de limitar que es puguin vehicular falsedats a través de ràdios, televisions i també les plataformes digitals que falsegen el debat públic, que manipulen la població i que poden esberlar la democràcia. D’això es tracta”, ha sostingut la ministra en una entrevista a ‘La hora de La 1’, que ha recollit Europa Press.

La titular d’Exteriors ha explicat que això és el que pretén l’executiu amb l’ordre que va publicar dijous, i que segueix les directrius que marquen dues comunicacions que la Unió Europea va emetre el 2018. “Recomano que es llegeixin. Crec que és útil que s’entengui què volem arreglar”, ha assenyalat.

En aquesta línia, Laya ha insistit que han de “mirar de preservar la llibertat d’expressió i el dret a una informació veraç, que és una obligació pública”. “Quan a Europa les institucions públiques insten a fer un pacte amb Facebook, Amazon o Google a favor d’una informació veraç, es fa des de les institucions. També les institucions públiques, els governs, tenen aquesta obligació de garantir un debat públic plural i divers”, ha argumentat.

“Res extraordinari”

Per la cap de la diplomàcia europea, “no hi ha res d’extraordinari” en l’ordre ministerial que es va publicar dijous en el Butlletí Oficial de l’Estat, un procediment d’actuació contra les ‘fake news’ mitjançant el qual l’executiu farà un seguiment de la informació i podrà sol·licitar que els mitjans de comunicació col·laborin per perseguir la “difusió deliberada, a gran escala i sistemàtica de desinformació, que pretengui influir en la societat amb finalitats interessades”.

Amb aquesta ordre, el Govern espanyol ha volgut fer un pla d’acció segons les directrius de la UE del 2018, que demanaven als països que prenguin “mesures en la direcció en què les ha pres Espanya”. “Si es llegeix amb atenció l’origen d’aquesta discussió, es veurà que és una discussió comunitària”, ha afegit.

En concret, la ministra s’ha referit al pla d’acció per a la lluita contra la desinformació, que es va presentar i aprovar en el Consell Europeu els dies 13 i 14 de desembre del 2018, i que van establir la Comissió Europea i el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE). En qualsevol cas, el pla parlava de fer front a la desinformació durant els processos electorals europeus.

Així, Laya també s’ha referit a un dels punts d’aquesta ordre, que contempla que s’adoptin mesures en el cas de l’atribució pública a un tercer estat d’una campanya de desinformació. “És cert que el 2018 hi havia molta desinformació que venia de països tercers, però ara no només ve d’aquí”, ha reconegut.

A tall d’exemple, la ministra ha explicat que als Estats Units “s’ha suggerit que beure lleixiu” ajuda a “combatre” la covid-19. “Això no és una ingerència, però és una desinformació. Això és el que demana la Comissió Europea”, ha resolt.