Tòpics sense valor afegit

Una de les millors, per no dir la millor, eina de propaganda política que tenen els Estats Units d’Amèrica és Hollywood. La indústria cinematogràfica fou una peça destacada en el desenvolupament del mite del somni americà, el sentiment anticomunista i serveix per consolidar una visió del pensament geopolític entre bons i dolents que encara avui és efectiu.

En el cas de Catalunya, i si donem un cop d’ull a la cobertura que s’ha fet de les eleccions des dels nostres mitjans, aquest efecte és notori amb un fandom exagerat de les pel·lícules relacionades amb el periodisme. Hi ha una reverència provinciana a l’hora de cobrir les eleccions nord-americanes que, en aquestes darreres, fregava el ridícul.

Tenim corresponsals que, quan arriba l’hora, són sepultats per les estrelles. Presentadors que, amb un cafè a la mà, semblen més disposats a fer-se la foto per a l’àlbum personal que no pas per aportar el valor afegit que suposa fer un viatge de 6.400km en plena pandèmia. I, el que és més greu, tot i que ja fa quatre anys que Trump va guanyar, encara esperem una anàlisi més detallada del seu votant que vagi més enllà de la visió tòpica i classista del “són gent sense estudis”.

Em sembla perfecte que Hollywood hagi calat tan profundament en les arrels del nostre periodisme i tinguem pressa per agafar un avió i llogar un plató a Washington, però sense una aposta decidida per fer una cobertura com déu mana, i això vol dir trepitjar el país més de cinc dies abans de la cita electoral, el resultat és una cobertura superficial plena de tòpics on l’única reacció és la sorpresa.

Caldria fer un exercici crític, sobretot des dels mitjans públics, d’analitzar de quina manera s’ha fet la cobertura d’aquestes eleccions. Ha imperat la necessitat de formar part del show televisiu de les eleccions més que no pas de fer un escrutini detallat de la realitat dels Estats Units. La paradoxa és que formats més humils, que no demanen aquest protagonisme ni exageren la cobertura, com el Catalunya Migdia, ahir es va marcar un programa de traca amb una anàlisi sociològica dels votants amb molt rigor amb la corresponsal Geni Lozano, i el director i investigador sènior del CIDOB Pol Morillas. Per fer un seguiment marcat pels tòpics és prescindible.

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca