Mentre el món aguaita uns resultats que poden (tornar a) sacsejar l’opinió pública internacional, cal plantejar com afectarà la victòria de Biden o de Donald Trump a la correlació de forces mundial: continuaran avançant Rússia i la Xina com a potències mundials? Com reaccionaran els Estats Units front la seua crisi d’hegemonia i lideratge al món?

Per a Miquel Vila, politòleg i analista de política internacional al canal Com funciona el món, “Donald Trump ha estat la persona que ha posat al centre la qüestió de la Xina. També ha parlat de la crisi de lideratge del seu país”. Segons pensa, “Trump ha aconseguit un important grau de popularitat a Àsia (especialment a països com la Índia, el Japó o Taiwan), tot i que a Europa genere un rebuig important”. La clau ací rau en que “ha plantat cara a la Xina d’una manera que l’ha fet semblar creïble”, afirma Vila.

Un ordre multipolar?

En aquest context, “Trump ha sigut el  president dels Estats Units que ha acceptat l’existència d’un ordre multipolar amb diversos actors, o almenys que l’hegemonia nord-americana està en crisi”. Tot això, després del predomini de l’ordre bipolar de la Guerra Freda i de la consolidació del domini ianqui quasi absolut després de la caiguda del Mur de Berlí, així com de les principals potències socialistes.

És per això que Donald Trump “ha intentat encarregar-se molt específicament de que la Xina no tinga un paper protagonista”, i no ha dubtat a llançar acusacions com la del “virus xinés”. Alhora, amb Trump el paper geopolític dels Estats Units ha canviat. L’estratègia ha passat per “actuar com un actor que va equilibrant els diferents conflictes sense arribar a tindre el grau d’involucració que tenia abans”. Per això, Trump s’ha convertit “en l’únic president dels EEUU que no comença una guerra nova en molt de temps. Almenys durant el seu primer mandat”.