Poder i Santedat (Els Àngels de Sodoma) és el nom de l’obra de teatre en valencià basada en el llibre de Manuel Molins. Malgrat les dificultats afegides per la pandèmia i amb totes les mesures sanitàries, es pot gaudir fins el 8 de novembre al Teatre Principal de València. L’obra va rebre el Premi Octubre de teatre Pere Capellà 2017 i actualment es representa de dijous a dissabte a les 20:00 i diumenge a les 18:00 al Teatre Principal de València. També es representarà al Teatre Principal d’Alacant (5 de desembre) i al Teatre Principal de Castelló (13 de desembre).
Paco Azorín, encarregat de la direcció i escenografia, aconsegueix un espectacle captivador utilitzant recursos com la música en directe, la projecció d’imatges i llums i un escenari on succeeixen coses en diversos plans. Poder i Santedat atrapa l’espectador amb una obra que llança continues preguntes i reflexions, plegada de simbolisme i amb algunes escenes especialment angoixants que relaten situacions tan dures com reals.
L’acció de l’obra ocorre al Vaticà. Allà, es presenta a Lucio Pacelli (interpretat per Borja López), un jove nascut en el si d’una família adinerada i catòlica que, quan està a punt d’ordenar-se sacerdot, comença a qüestionar-se determinades actituds de l’Església catòlica actual, com la seua permissivitat enfront la pederàstia, l’homofòbia o la corrupció. L’argument de l’obra serveix com a rerefons per a plantejar alguns dels debats més transcendentals que afecten l’Església catòlica, i ho fa de manera atrevida alhora d’assenyalar directament tant els seus responsables com a aquells que han sigut còmplices a canvi de conservar l’statu quo.
Al llarg de l’obra, Lucio recorre un camí on es va caracteritzant com un Jesucrist actual. L’acompanyen els Àngels de Sodoma (interpretats per Errecé i Lucia Aibar), que, lluny de relacionar-se amb la perversió, el guien al llarg de l’obra, actuant com una consciència que l’ajuda a superar els obstacles i les injustícies amb què es va trobant al llarg del seu camí cap a la justícia i la igualtat.
La crítica que es planteja durant les dues hores i mitja de duració de l’obra no és una crítica estèril a l’Església, sinó una oportunitat per incitar a la reflexió sobre les seues actuacions. “I si Déu no vol l’Església què vosaltres voleu?”, es pregunta el protagonista de l’obra durant una escena.
Així explica el programa escrit pel seu director Paco Azorín el perquè d’esta obra: Molins planteja una esmena a la totalitat tot començant per l’Església Catòlica, No contra l’Església dels pobres que hauria de ser, No contra l’Església de la Teologia de l’Alliberament, Sí contra l’Estat Vaticà i el seu obscurantisme, Sí contra les seues inversions en paradisos fiscals, Sí contra la cúria romana que amaga casos de pederàstia. PODER I SANTEDAT també és un cant a l’amor lliure. Déu ha mort, va dir Nietzsche
L’obra ha tingut molt bona acceptació al Teatre Principal de València i ha sigut rebuda per la critica amb titulars molt positius, com el de Xavier Aliaga al setmanari El Temps: «‘Poder i santedat’ trenca amb allò establert, és una obra avantguardista» o com a l’agència Europa Press: “El Principal de València fa un “acte de justícia” a Manuel Molins amb una visió “espectacular” de ‘Poder i santedat’”
La representació de Poder i Santedat té un valor simbòlic molt important donada la difícil situació que travessa el món de la cultura. L’obra va comptar per a la seua realització amb un finançament de 17.000 euros per part de la Diputació de València amb la fi de superar les limitacions tècniques, socials i polítiques per a reinventar un sector que està passant per uns moments tan complicats.
Tant es així que, per recordar que la cultura és segura, al Teatre Principal de València van acudir nombroses personalitats del Govern del Rialto com l’alcalde de València Joan Ribó o la Vicealcaldesa de València Sandra Gómez; altres del Botànic com el Conseller d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valencia Vicent Marzà, el Diputat en el Congreso per Compromís Joan Baldoví, la Vicepresidenta de la Diputació de València Maria Josep Amigó o la Diputada de Normalització Lingüística Dolors Gimeno.
