Eleccions als Estats Units: claus imprescindibles d’última hora

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Falten hores per donar per concloses les eleccions nord-americanes, en un context mai vist pels ciutadans i que pot equilibrar la balança molt fàcilment. Malgrat això, és possible que, els resultats no es coneguen fins finals de setmana. Tant la gestió de la crisi del coronavirus com les diverses manifestacions liderades per la comunitat afroamericana pel Black Lives Matters creen una situació de tensió entre diferents sectors de la societat, que pot esclatar al moment de posar la decisió a les urnes. Per a aquesta jornada electoral À punt ha preparat uns especials amb totes les novetats d’aquesta campanya, que podeu trobar al seu web. Des de Mirall, hem decidit escriure uns apunts d’última hora per saber quines són les claus dels comicis estadounidencs.

El que diuen les enquestes

Com ja sabem, les enquestes només serveixen per a tindre una visió general. Són perilloses si les interpretem de forma literal, perquè són també responsables de mobilitzar a una part de l’electorat que pot veure’s afectada. El sistema electoral dels Estats Units va donar la victòria a Trump a les darreres eleccions, quan molts demòcrates donaven per guanyada la carrera. En general, a aquestes eleccions quasi totes les enquestes han donat la victòria a Joe Biden, tot i que a mesura que han anat passant els dies l’avantatge de Biden contra Trump ha anat disminuint. L’enquesta publicada per Real Clear Politics mostra una victòria de Biden d’un 64% dels vots. Altrament, l’enquesta dóna als demòcrates un 86% de’opcions per guanyar Congrés i un 57% per obtindre la victòria al Senat.

No obstant això, també a aquesta pàgina mostren una llista amb les últimes enquestes realitzades, que anuncien un resultat molt més estret o que, directament, inclina la victòria cap als republicans. És el cas de la realitzada per Nielson Brothers Polling, que el dia 1 de novembre va publicar els seus resultats: Trump guanyaria amb un 55 i Biden es quedaria a 15 punts, amb un 40%. Moltes altres, com Rassmusen Reports, Reuters, IBD/TIPP, Economist o SurveyUsa acaben donant la victòria als demòcrates, però amb un lleuger advantage, que oscil·la entre els 2 i els 10 punts.

Els republicans: en contra del vot per correu

Des de l’inici de la cursa electoral Donald Trump es queixava de la falta de credibilitat del sistema electoral pel correu, que a causa de la pandèmia ha suposat una alternativa per a molta gent. Tant ha titllat el vot per correu de ser fraudulent i nociu per a les eleccions que ha assegurat a les seues xarxes que la demora del recompte podria provocar certa violència a les ciutats. Tot açò en un context on el president, amb residència a Florida, ha votat per correu. Més de 97 milions de nord-americans han votat anticipadament (per correu o de manera física), el que representa un 70% del vot global de 2016.

Així, és possible que aquesta quantitat de vots per correu acabe per allargar els resultats de les eleccions, sobretot quan les enquestes preveuen resultats tan propers i que poden variar molt fàcilment. Aquest tema ha generat disputes entre ambdós candidats. Biden acusant Trump de voler deslegitimar el sistema electoral nord-americà, mentre el republicà defensava que podria acudir als tribunals si pensava que els resultats eren erronis, criticant que alguns estats com Pensilvània no deixaren contar els vots fins hui. Les eleccions podrien acabar, per tant, en una batalla legal, encara que Trump ho té ara un poc més fàcil: sis dels nou magistrats del Tribunal Suprem són conservadors, tres escollits per ell personalment. Un tribunal que pot tindre el protagonisme durant els pròxims dies.

Per ajudar a entendre com funcionen les eleccions a Estats Units, À punt ha preparat un vídeo especial, ja que no tots els Estats tenen una importància similar, sinó que es vota per població de cada estat. Així, els Estats sumen compromissaris que, més tard, hauran de mostrar el seu suport al candidat. Així, hi ha estats que sempre voten al mateix partit, que no són tan importants per a la campanya perquè estan assegurats, i d’altres que són canviants. És en aquests últims on es concentra l’última paraula, la clau de la pròxima legislatura.

El perfil dels candidats

Encara que els dos candidats es mantenen a distància pel que fa a característiques i imatge presidencial, aquestes diferències es van veure difuminades al penúltim debat, que molts mitjans van definir com “el pitjor de la història de Estats Units”, pel to i les acusacions personals en què es va moure.

No obstant això, la comunicació dels candidats s’ha condensat en una dicotomia: la prudència de Biden contra l’excentricitat de Trump. Aquesta prudència del demòcrata s’ha intentat reflectir a la crisi sanitària, que ha aprofitat criticant els errors de Trump. Biden ha insistit durant tots els mítings en la importància d’utilitzar mascareta, i ha proposat plans econòmics i sanitaris concrets per afrontar el coronavirus. També ha recalcat la importància de la seua experiència dins la política. Biden és un polític professional que porta vora 50 anys en política, i ha utilitzat este tret per desmarcar-se d’un Trump que ha respost recordannt-li la seua avançada edat (77). Malgrat això, Trump sols és 3 anys menor que ell.

biden.gif

Mentrestant, Trump ha incidit en la importància de l’economia, descartant la mascareta excepte “en alguns casos concrets”, com quan va visitar l’hospital militar. Malgrat que el seu contagi podria haver danyat el seu lideratge com a “home fet a sí mateix”, Trump va intentar salvar el contratemps creant el seu propi “camí de l’heroi nord-americà”, a l’estil Hollywood, amb helicòpters inclosos. Com bé ha dit el corresponsal Vicent Montagud a una entrevista en esta casa, “el que es decideix és si Trump és una mena d’anomalia històrica o és l’estil de president que volen els nord-americans, i potser són les eleccions més importants dels últims anys”.

La poca experiència de Trump es veu equilibrada amb l’elecció de Mike Pence com a vicepresident, amb un perfil molt més calmat i proper als sectors més conservadors. El republicà ha aconseguit fer servir la seua espontaïnetat per destacar i crear vínculs entre el seu electorat. A més a més, ha utilitzat molt intensament les xarxes per a la campanya. Açò es fa evident amb els missatges dirigits en Facebook i una cascada de tuits que aparentment no tenen filtre, donant aquesta imatge de naturalitat, com es va poder veure durant la seua quarantena.

DONALD-TRUMP-1.gif

Les promeses electorals

Existeixen diversos fronts a què s’enfronten ambdós candidats, ja que qüestions tan importants que han protagonitzat la major part de les campanyes nord-americanes com el treball, l’economia, la salut, la inseguretat o la desigualtat han guanyat protagonisme a l’agenda mediàtica per la Covid-19. A més a més, alguns dels problemes d’atres campanyes també han tornat a esclatar, enmig d’un clima de tensió social constant, com pot ser la discriminació racial.

Pel que fa a la gestió del coronavirus, Trump s’ha mostrat decidit per aconseguir la vacuna per a la població, encara que la data ha oscil·lat des d’abril fins a finals d’any. Trump torna al discurs d’heroi americà, que, de forma apoteòsica apareixerà a última hora per salvar a la població, mentre el coronavirus és una crisi que s’oposa a eixa forma de gestió: és un problema que s’allarga en el temps i es controla amb mesures estudiades i constants.

Una promesa electoral que s’ha quedat pel camí per la impossibilitat de les circumstàncies és la del mur de Mèxic, que no ha tornat a aparèixer esta campanya. Aquesta espontaneïtat que caracteritza Donald Trump també pot tindre una doble cara, com les falses promeses electorals. Trump s’ha oposat des del principi al confinament total dels Estats Units, en una aposta per l’economia, així com a l’OMS i les mascaretes. No ha optat per traslladar una visió homogènia d’un camí a seguir per a la lluita contra la pandèmia, sinó que li ha llevat importància a la malaltia i ha actuat com sempre fa, a colp de tuit.

Pel que fa a aquesta crisi, Biden també ha apostat per la vacuna, però amb més reticències, donant per suposat que aquesta ha de complir uns mínims estàndars de seguretat. Utilitza mascareta per diferenciar-se de Trump i pensa que per frenar la pandèmia els test de Covid-19 han de ser gratuïts per a la població. A la seua campanya també ha incorporat la recuperació de la relació dels EUA a l’OMS, relació a la qual Trump ha posat fi per suposades manipulacions entre l’organització i la Xina, amb qui manté una guerra comercial i geopolítica.

Igual que en la campanya anterior, Donald Trump ha fet especial incisió en la importància de l’economia. Ha sigut una de les claus del seu lideratge, ja que la desocupació no ha augmentat amb Donald Trump, sinó que ha mantingut la tendència descendent que havia començat amb Barack Obama. Trump va començar la legislatura amb uns comptes sanejats, i en 2017 va decidir baixar els impostos als més rics i a les empreses, del 35% al 21%. També es va comprometre a rebaixar impostos a la població general. Després d’aquesta mesura, va baixar la desocupació, però també va augmentar el dèficit i el deute fiscal, que amb el coronavirus s’han disparat a nivells històrics.

Desocupació mensual als Estats Units. Font: AFP

Joe Biden aposta per mesures un poc més socials que el president, i al seu programa electoral inclou les promeses d’ampliar l’ajuda als desocupats i augmentar les ajudes financeres per pal·liar els efectes del coronavirus. També ha inclòs augmentar l’SMI i s’ha mostrat en contra de les retallades a la Seguretat Social. Al seu programa també intenta contrarrestar les mesures impulsades per Trump en matèria de recaptació, i per tant tornaria a augmentar els impostos a les rentes del capital i les corporacions. Tanmateix, si bé és contrari a fer públic el sistema de salut, sí està obert a recuperar certs programes sanitaris d’Obama.

El discurs de Trump sobre el canvi climàtic ha sigut molt comentat. Des de la posició de 2009 en què criticava la falta de mesures mediambientals per part d’Obama fins a la incredulitat cap a l’acció humana com a agent perjudicial per al clima. Tot això sense oblidar l’opinió negacionista del canvi climàtic i la seua culpabilització cap a la Xina, a la que va acusar en un tuit de crear el canvi climàtic “per fer no competitiva a la manufactura dels EUA”. Unes postures que van suposar la retirada dels Estats Units de l’Acord de París, que obligava a reduir les emissions en un 28% para el 2050. No està clar si en la circumstància sanitària actual el discurs climàtic podria inclinar a una part de l’electorat, com va passar a les eleccions franceses el 28 de juny.

Malgrat que molts mitjans donen per guanyades les eleccions, encara queden molts assumptes en l’aire, ja que és difícil avaluar la reacció de l’electorat en una crisi com aquesta, on hi ha moltes coses en joc i tan sols dues són les opcions que tenen possibilitats de fer-se amb el poder del que, encara, és el país més poderós del món.