La Plaça del Llibre, consol enmig d’un naufragi

Umberto Eco va dir una cosa molt certa quan va afirmar que “els llibres continuen essent els millors companys de naufragi, o per al dia de després”. Potser Eco no sabia encara que aquest naufragi el viuríem una mica tots, i que a voltes no sabríem distingir si encara estàvem en ell o en el “dia de després”. Quan agafes un bon llibre i et trobes enmig de la incertesa només pots tindre una cosa certa: tens un bon llibre.

Dijous, mentre els diaris digitals s’afanyaven per cobrir les últimes paraules de Puig ―”no es podrà entrar ni eixir de la Comunitat”― la Plaça de l’Ajuntament de València es trobava en un univers alternatiu, d’aquests que et fan pensar que podràs sobreviure encara que veges entrar l’aigua per les cabines. Del 28 d’octubre a l’1 de novembre es celebra la huitena edició de la Plaça del Llibre al Cap i casal, esdeveniment que recorre València, Castelló, Gandia i Alacant promovent les edicions en la nostra llengua.

“Ha baixat la quantitat de gent que ha vingut a la Plaça, però estem molt contents amb la resposta. De moment, estem satisfets sols perquè estem ací i hem pogut fer la Plaça del Llibre. Les xifres d’ahir ens confirmen que van acudir unes 3.000 persones, quan encara estàvem entre setmana”, explica a Mirall Teresa Vall, directora de projectes de Full, l’organització que ha fet possible l’acte. Un acte que ha aconseguit programar quaranta presentacions, uns 70 actes literaris i diversos estands per comprar llibres.

“Quan passeja per ací, la gent pot pensar en comprar llibres per si ens tornen a confinar, perquè en eixos moments ajuden molt”, reflexiona Xavi, un dels col·laboradors de la Plaça. Difícil decisió la d’escollir un company de viatge. Les prediccions de Josep Colomer, el paisatge oníric d’Irene Solà, els retrats llòbrecs d’Anna Moner o l’intimisme costumista d’Estellés. Com explica Xavi, han preparat guants pels lectors que ultimen la compra fullejant els llibres, els dubtosos. Qui sap, potser tornar no era tan senzill.

Així, un acordió de llibres rodeja la Plaça entre estrictes mesures de seguretat. Com si es tractara d’un capítol extret d’El Màgic d’Oz, quan entrem a la Plaça ens assenyalen el camí que bordeja la Ciutat Maragda: “Seguiu la línia groga”. Gel desinfectant, aforament molt limitat als actes, tots a l’aire lliure, i separació entre llibreters i visitants curiosos. “No ens han posat impediments, però han sigut molt exigents amb les mesures, protocols i informes, com havien de ser-ho ―defensa Teresa Val― però sempre amb la predisposició que es pogueren complir”. Conta que, per primera vegada, s’ha habilitat una llibreria virtual de la Plaça, per “fer-la arribar a les persones que no han pogut o volgut desplaçar-se”, de forma que es puguen seguir comprant les edicions “mantenint la cadena del llibre”.

- Publicitat -

La Plaça del Llibre dijous per la vesprada, València. Alba Juan Segura.

Malgrat que el llibre va acompanyar moltes persones durant el confinament, la seua venda ha sofrit una davallada important durant els últims mesos. Com assenyala Val, s’ha notat especialment amb la publicació de novetats, que moltes editorials han decidit paralitzar valorant que no es podria fer la difusió que mereixien, per la falta de “presentacions i de contacte amb el públic, que ara eren impossibles”.

“No estic fent més presentacions perquè el tema està molt parat a hores d’ara, ja que no saben si podran dur a gent de fora a les xerrades”, comenta Marta Meneu-Borja, escriptora i responsabe de la comunicació de la Plaça, i que va publicar l’any passat El senyal. No obstant això, assegura que el llibre ha continuat venent-se malgrat el confinament i ha entrat molt bé a les aules, ja que tracta “sobre la violència de gènere i la joventut”. “Bromera treballa molt als col·legis i amb visites dels autors, pel que fa a les lectures obligatòries, i això sí que s’ha frenat bastant”, confessa. Ara, la creadora del canal La Prestatgeria està intentant tornar a fer els tallers de booktube junt amb l’editorial, enfocant-se en treballar amb el format online, tot i que els actes d’El Senyal no tenen data de tornada.

“Ací hi ha representada una part molt important de la indústria editorial i llibrera, a la que cal recolzar”, afegeix la directora de la Plaça. L’estat crític del sector envers la pandèmia s’accentua en el cas de les editorials valencianes. Abans de la crisi sanitària, Madrid registrava un 30% d’edició d’obres literàries, Catalunya un 20,8%, i la Comunitat Valenciana es situava a gran distància, amb un 6,1% d’edicions, segons el Ministeri d’Educació. Pel que fa als llibres en català, l’últim informe mostra un descens del 31,2% respecte de l’any anterior. Aquestes dades també aporten una reflexió sorprenent: el 2017 es van editar més llibres en català a la Comunitat de Madrid ―11,6%― que a la Comunitat Valenciana, amb un 10,1%. Una situació per la qual els esdeveniments literaris, que apropen la cultura en valencià als lectors, són fonamentals.

“Encara que diuen que el confinament és el millor moment per llegir, s’ha notat un retrocés. Potser ha afavorit la venda de llibres per Internet, però nosaltres vam haver de tancar les quatre físiques i això, evidentment, no compensa”, considera Rafa Domínguez des de la Llibreria Tirant Lo Blanch. Mira al voltant de les parades, on la gent s’acosta tímidament a mirar els llibres: “L’any passat la Plaça estava plena. Després de la pandèmia, la dinàmica serà aquesta, amb un 30% de la gent que comprava”. Domínguez es queixa de la falta d’un futur clar per a la venda dels llibres, “un horitzó negre”, ja que la Plaça és el primer acte a què acudeix després de la pandèmia. “A les llibreries físiques açò ens ha afectat moltíssim, amb una baixada d’aproximadament un 60%, que ja no s’ha pogut recuperar enlloc”, lamenta.

Diversos actors del món de la cultura han creat un hashtag per defensar la celebració d’actes davant les noves prohibicions, #culturasegura. Amb ell, defensen la baixa incidència dels brots en relació amb els esdeveniments musicals, literaris o al cinema. Després de la cancel·lació definitiva de la Fira del Llibre, i amb diferents veus en contra de la Plaça, semblava difícil aconseguir la seua celebració. “Jo en cap moment he tingut la sensació que hi haguera una aglomeració, i, tot i que l’aforament era molt limitat, tots els actes estaven plens. Em sorprèn, perquè no sabíem si la gent directament tindria por de vindre”, declara Marta Meneu-Borja.

No sorprèn, doncs, que un dels llibres més llegits a la quarantena de març haja sigut La pesta, d’Albert Camus. Potser busquem un company que sàpiga el que és la soledat, que comprenga millor que ningú la impossibilitat de saltar els murs de la ciutat, encara que siga a l’Algèria de 1940. “Ja és hora que tot açò acabe”, escrivia Camus. Segurament és el que diria si ens trobàrem amb ell al naufragi, just abans de tirar una bengala esperançats. A aquella època no haurien de decidir si Resistiré seria la pròxima cançó que reproduirien als balcons, però de segur que tindrien molts llibres per omplir les vesprades. Companys, refugi i consol mentre viatgem a la deriva.

Plaça del llibre el dijous de vesprada. València. Alba Juan Segura.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca