QUIET’S | Laura Pacheco

Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què

La il·lustradora i historietista Laura Pacheco ens obra l’univers de l’humor i les bondats quotidianes. On l’empatia i l’emmirallament destaquen mitjançant les seves expressives caricatures de la vida.

Captura de pantalla de la seva ocmpte d’Instagram

Quina consideres que és la teva primera obra?

Algun còmic que vaig dibuixar amb 9 o 10 anys. En aquells temps era molt ambiciosa i em prenia molt de debò a mi mateixa com autora de còmics. Vaig escriure i dibuixar uns quants on hi havia viatges en el temps, vampirs, sirenes, àngels i dimonis, però no recordo quin va ser el primer.

- Publicitat -

La teva cita preferida? De qui és?

“És que sóc genial”. El meu pare, 2011.

De quin color i en quin to visualitzes els records?

Tal com els vaig viure. O com crec que els vaig viure. Tinc molt mala memòria i, sense voler, tendeixo a inventar-me les llacunes que no acabo de recompondre.

Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?

La trobada amb l’eruga a “Alícia en el país de les meravelles” de Disney. En realitat, podria dir qualsevol escena d’aquesta pel·lícula. De petita estava obsessionada amb ella i la veia cada dia. M’encantava i fascinava alhora que em resultava sinistre i en alguns casos m’aterrava.

Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?

Fer el bé. Tot i que a vegades no tinc la menor idea de com fer-ho ni de què estic fent amb la meva vida. Però en general és la principal pregunta que em mou per fer o deixar de fer coses: aporta això alguna cosa positiva o negativa al món?

En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?

Mercedes Milá o Tamara Falcó.

Tria una característica que admiris de la humanitat

La capacitat de fer memes en vers qualsevol situació.

Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?

“Bossa nova junto a ti” de Marisol.

Ens comparteixes una mania curiosa?

No sóc capaç de seure’m amb els dos peus en el terra durant més de mitja hora, la qual cosa és terrorífica per la meva esquena i maluc. Al principi intento seure correctament, amb l’esquena recta, però quan em submergeixo en el dibuix o el que sigui que estigui fent, després em descubreixo amb les cames creuades, o fetes un nus i les cames a la cadira.

Què penses del nudisme?

En teoria em sembla natural però a la pràctica em segueix resultant incòmode. Suposo que es una d’aquestes coses que tenim molt arrelades per com ens hem educat i hem de fer un esforç per reeducar-nos. O almenys jo, ho admeto, tasca pendent.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca