Sé que els despropòsits de la Guardia Civil per empresonar independentistes hi ha moments que frega tant el ridícul que fa gràcia, tanta com el fet que la policia té la sospita que Rússia podia enviar 10.000 soldats per donar un cop de mà a Puigdemont l’any 2017 i, en lloc de denunciar-ho a l’OTAN, ho fa a un jutjat.

En les darreres hores s’han repetit les mateixes bromes que es varen fer durant l’any 2015, 2016, 2017, 2018 i el 2019. Riuria molt amb elles, si no fos que aquests muntatges que fins i tot els jutges espanyols no s’acaben empassant, com el cas Trapero, tenen conseqüències terribles en les vides de les víctimes d’aquesta repressió; sigui la Tamara Carrasco, l’exili de Valtònyc i Adrià, les detingudes del 23-S, la presó del Dani Gallardo fins a arribar als 2.850 represaliats comptabilitzats per Òmnium.

No estic dient que no es pugui fer humor del Tinent Mortadelo i l’Operació Filemon, des del meu punt de vista es pot fer humor de tot. Aquest humor és una façana que ens va sentir millor que les clavegueres de l’Estat, però no oblidem que són més de cinc anys de repressió i el camí és llarg. Per cada detenció, una concentració. Ells tenen la paella pel mànec, l’independentisme la mobilització. Utilitzem-la.