Fa poc més de dos mesos escrivia en aquest mateix espai sobre el no-res en el qual Josep Maria Bartomeu i Floreta ens havia abocat com a Club.
Fa poc menys de dos mesos una colla de grups d’opinió, amb el suport de tres precandidatures a les eleccions del FC Barcelona, engegaven la recollida de signatures de suport al vot de censura contra Bartomeu i la seva junta directiva encapçalat, per aquelles coses curioses que té la vida, per Jordi Farré.
Fa poc més d’un mes entregàvem tots els grups i precandidats un total de 20.731 signatures al Club en el qual ja era, en aquell moment, el vot de censura més gran dels més de 120 anys d’història del Club.
Fa poc menys de vint dies el Club acabava el procediment de validació i certificava 19.532 signatures vàlides, refermant el caràcter històric de la ‘Més Que Una Moció’. Ja era oficial: havíem doblat, que es diu de pressa, el nombre de suports de l’últim vot de censura que va prosperar al Club, el 2008.
Fa hores, el dimarts 27 d’octubre, últim dia del termini legal per convocar l’acte de votació, el ja expresident Bartomeu dimitia juntament amb la totalitat de la seva Junta Directiva.
En aquests dos mesos han passat milers de coses, hem viscut milers de sensacions i emocions, de tots colors i totes menes, bones i dolentes, dolces i amargues, satisfactòries i frustrants. Hem conviscut intensament un grup de gent amb un objectiu comú, hem fet tot el que ha estat a les nostres mans i ho hem fet tan bé com hem sabut, però tot plegat només ha tingut una raó de ser en el moment que tu, soci, has respost.
L’empresa era gairebé impossible, però amb la determinació de tots els grups i precandidats, amb la generositat de tots els voluntaris i donants que han fet aportacions econòmiques, amb els quilòmetres que molts hem fet amunt i avall, amb les hores davant una pantalla, amb els minuts de telèfon inacabables, amb la feina excel·lent dels empleats del Club i -sobretot- amb la teva signatura, ha estat possible.
Ara és l’hora que aquesta vinculació amb el Club no decaigui i per això no vull apel·lar a la implicació del soci, sinó més aviat a la voluntat dels presidenciables. El moment demanda donar resposta a uns socis que volen ser més a prop del Club, uns socis (molts, i segur que encara molts més dels 20.000 que vàrem signar la moció) que volen prendre partit, i el Club ha de posar-ho fàcil i engegar canals i eines per enfocar aquestes ganes de col·laborar en positiu. Malgastar aquest capital humà, menysprear el que el soci pot aportar – molt o poc – seria un error notable ja no de cara a unes eleccions, sinó de cara al Club i el seu futur.
Aquesta, i no cap altra, és la gran victòria. Haver-li donat als socis un canal, puntual i temporal, per incidir al club. Ara, hem de fer que aquesta eventualitat esdevingui quelcom permanent.
