Unblock Cuba és un documental sobre el bloqueig que viu Cuba per part dels Estats Units, que té a tota la comunitat internacional en contra amb l’excepció d’Israel i del Brasil de Bolsonaro. Però, altrament, l’òpera prima del jove alacantí Sergio Gregori —junt al joveníssim equip de Furor Producciones— és un homenatge al Poble de Cuba, que ha resistit immarcesible front els atacs dels Estats Units. L’ajuda soviètica, la crisi dels míssils, la caiguda del bloc soviètic (el seu principal soci comercial) o l’arribada d’Obama amb la promesa d’una nova etapa en les relacions entre els dos països són alguns dels moments que narra este llargmetratge de 86 minuts.
Per contar la història, Gregori i el seu equip compten amb gravacions fonamentals dels moments més importants de la història del bloqueig. Si bé al començament resulta un documental més sobre la història de la revolució, prompte descobreix, quan menys ho esperes, els lúcids protagonistes d’este relat coral, que el fan únic. Entre d’ells cal destacar l’expresident de la KGB Nikolái Leonov, l’ambaixador de Cuba en Espanya Gustavo Machín, qui fora agent de la intel·ligència cubana als Estats Units Gerardo Hernández, l’actual ministra d’Indústria, Comerç i Turisme María Reyes Maroto, l’exministre del PP García Margallo i, fins i tot, membres de l’oposició al règim polític cubà.
Però allò que fa veritablement fascinant el documental és la seua capacitat de combinar testimonis com el de tot un expresident de la KGB amb personatges del carrer. Eixa cuba mitificada per uns i estigmatitzada per uns altres queda arrere amb esta obra, que busca tots els matisos i fugeix dels tòpics. Llibreteres, agents de turisme, artistes o diplomàtics es mesclen per oferir un relat ric, variat i que tomba tots els estereotips que existeixen sobre l’illa que va tindre “la sort o la desgràcia d’estar a 90 milles d’un dels imperis més grans de la Història”, com relata un dels testimonis.
La seua estructura fa que esta opera prima tinga encara més valor. La primera part realitza un recorregut per la revolució, sense dogmatismes i sense por de contar els fets tal com ocorregueren. Després de Fidel, apareix la Unió Soviètica d’un Krushev que, en més d’una ocasió va declarar-se “fidelista”. Malgrat esta relació amorosa entre els soviètics i els cubans, un altre dels testimonis cubans assenyala: “la revolució té un caràcter fermament popular. La vam fer nosaltres, el poble cubà; ací no va vindre cap tanc soviètic a fer-nos la revolució”. La joventut de l’equip els permet apropar-se als fets sense por, des de prop i amb una mirada molt crítica.
Sense caure en el romanticisme i en la nostàlgia, el documental arriba a una part que, potser, és la més valuosa del relat: per què romandre en el passat quan el bloqueig segueix afectant a les noves generacions de cubans? Un bloqueig que, com diu la ministra socialista María Reyes Maroto, “no va en contra del règim cubà, sinó que ataca directament al Poble cubà” ha afavorit la consolidació del relat d’una revolució defensada pel seu poble amb dents i ungles. Un Poble que ha resistit front els contextos globals més adversos durant més de sis dècades, sense deixar de practicar la solidaritat i l’internacionalisme.
Front el bloqueig, no són pocs els cubans que destaquen al documental com els cubans han tirat d’enginy i manya per tractar de sobreviure, en una situació de mancança d’aliments bàsics, medecines i amb uns salaris molt baixos. Per això, Danay Domínguez, una guía turística de l’Agència Cubatur, afirma: “s’ha de parlar de creativitat quan es parla de la figura del cubà. Sense ella, no hauríem sigut capaços de sobreviure davant de tantes situacions adverses”.
Per últim, este llargmetratge s’endinsa en la història recent de l’illa. L’arribada a la primera línia de Raúl Castro, la mort de Fidel, la successió de Raúl en la figura de Miguel Díaz-Canel o la reforma constitucional de l’any 2019 són alguns dels temes que rematen aquest metratge. Com a rerefons, el debat existent en el si de la societat cubana al respecte de la propietat privada i la regulació dels xicotets negocis privats, que proliferen des dels inicis del segle XX. D’esta manera, el periodista Sergio Gregori i el seu equip posen punt i final a un dels treballs dels seus somnis que, sense cap mena de dubtes, marcarà les seues vides, i que recorre, des de fa uns mesos, alguns dels festivals més importants del món.
