Jo ja he arribat a un punt on no tolero més aquest to amb el qual el govern de la Generalitat intenta culpar els ciutadans de ser els responsables de l’augment dels contagis, m’hi nego. Fa dies que des de l’executiu, així com des dels mitjans públics catalans, hi ha una tendència massa exagerada per acompanyar les males notícies amb quatre imatges dels botellons, dels patinadors nocturns i de joves que són al carrer xerrant per desenvolupar la connexió causa-efecte. No cola, sobretot quan fa dues setmanes els qui sortien a aquestes imatges eren els bars i els restaurants i ningú de l’administració fa cap tipus d’autocrítica.

Entenc perfectament que per combatre la pandèmia cal fer sacrificis, però no puc sentir-me interpel·lat per qui sembla anar amb una escopeta disparant a l’aire per mirar si cau un ocell i a sobre va alliçonant a tohom. En lloc d’un vicepresident i consellers exigint esforços amb l’amenaça d’imposar multes de 600.000€ estaria bé que expliquessin com pot ser que fent ús de totes les mesures de prevenció estiguem als mateixos nivells de març quan ningú portava mascareta.

Si cada vegada hi ha més reticències i oïdes sordes a les recomanacions de l’administració és perquè fa mesos que vivim instal·lats en el suggeriment, la crida, l’amenaça, la por i l’assenyalament gratuït. I, el pitjor de tot, que quan finalment el llop arriba exhibeixen una improvisació que enfonsa la seva credibilitat. Farien bé d’abandonar l’esbroncada contra els ciutadans i miressin de fer més autocrítica i pedagogia amb fets que reforcin la seva autoritat. No han d’oblidar que, malgrat tot, els ciutadans de l’Estat espanyol i Itàlia han estat els qui més varen complir amb les mesures durant el confinament.