Voluptas: Pel sexe inclusiu, creatiu i allunyat dels kamasutres impossibles

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

La Lídia Sardà és una dissenyadora gràfica que feia dos anys que rumiava la idea de fer un joc de cartes i, agafant d’una mà la seva professió i de l’altre l’activisme feminista, va veure les mancances que caracteritzaven els jocs de cartes eròtics. “Al món de la joguina eròtica sí que està bastant avançat, els dissenys són rollito apple però pel que fa a jocs tot és menys actual”.

Només per la por que va sentir quan anava fluint per diferents orientacions sexuals, la Lídia, va pensar que es necessitava Voluptas, el joc de cartes eròtic que s’allunya del kamasutra. “És un joc que el que pretén és trencar amb el model de sexe i de cossos actual i poder contribuir en ampliar la mirada quant a desitjos i pràctiques. Ampliar el concepte de què és follar, que normalment es veu des d’un imaginari heterosexual, coit cèntric i amb cossos normatius. Volem que qui ho compri, pugui qüestionar les seves pràctiques i anar una mica més enllà” m’explica la Carlota Coll, membre de Mandràgores amb la Laura Arcarons.

La Lídia coneixia Mandràgores des de feia temps, compartien barri i seguia la seva feina feminista de prop. Sabia que voldrien engegar amb ella un projecte i aportarien a Voluptas el coneixement com a educadores sexuals i afectives d’adolescents, joves i dones. “Com a perfeccionista vaig decidir que totes les parts de Voluptas les fessin expertes”. Per això, al projecte també ha treballat la Mònica Toledo, la il·lustradora que totes van escollir sense pensar-ho quan pensaven en qui dibuixaria les seves cartes, “la seva mirada trencava amb els cossos normatius“, m’explica la ideòloga de Voluptas.

La Carlota Coll, la Laura Arcarons, la Mónica Toledo i la Lídia Sardà, membres de Voluptas.

Voluptas és qüestionar-nos les nostres pràctiques eròtiques, Madràgores, com expertes en sexualitat tenien clar que volien trencar amb les postures normatives. Diuen, entenem el sexe d’una manera determinada, sobretot, les parelles heterosexuals, que mantenen relacions “com si tinguéssim un protocol establert; petó, sexe oral, masturbació, penetració i orgasme”. Trencar també amb altres tòpics com que a les relacions de dues dones es fan més carícies i a les de dos homes sempre hi ha penetració.

Les postures que trobem a Voluptas no se centren en la penetració o, si existeix penetració, no és la protagonista i els genitals no són el centre de les relacions eròtiques que es proposen, ja que “tot el nostre cos és un territori de plaer, i hem d’introduir la vista, l’oïda, l’olfacte, com a part del desig i el sexe”, m’explica la Carlota. 

Fer del sexe un espai creatiu és l’objectiu del joc, desconstruir-nos de la idea què el sexe és de la manera en què ens han ensenyat i mostrar la diversitat d’una forma íntima, inclusiva i, així, normalitzar-la. Es representen cossos que normalment no estan visibilitzats ni sexualitats, han fugit del jove centrisme que normalment protagonitzen els jocs eròtics representant gent gran i han ensenyat la sensualitat i l’erotisme de persones amb diversitat funcional, que moltes vegades, es pensa, no existeix.  

Voluptas.

 “Ens hem limitat a dues persones però no les entenem com a parella, són dues persones que s’ajunten i juguen. Molts jocs que hi ha al mercat, sobretot de paraules, són de l’estil fes-li el que li agradi, i aquest joc es basen molt en la confiança de la parella, nosaltres no creiem en això” defensa la Lídia, que pensa que la confiança és imperant però no és exclusiva, volien un joc sense normes.

- Publicitat -

El feedback més negatiu que va rebre Voluptas va ser de les parelles hetero que no volien practicar sexe anal. Hi havia set cartes en aquell moment en què apareixia la penetració anal, no van treure cap. Trencar amb la rutina i adaptar el joc als teus gustos i capacitats és, també, la seva filosofia.

Voluptas.

 És una forma, també, de retrobament amb els jocs de fa uns anys. Per a elles hauria estat més barat pel joc en una app, però no volien que en un espai tan íntim s’entremetés la tecnologia, “és fer sortir els ulls de la pantalla i tornar al paper, un suport clàssic en una idea poc clàssica” diu orgullosa la Lídia.

A una part de les cartes trobem les posicions i les icones, que poden ser complementaries o informatives. Les complementaries, serveixen per afegir-les a les posicions, com per exemple ficar música, les espelmes o lligar-te. Amb Voluptas les creadores pretenen també que la gent desenvolupi la seva creativitat, les icones et permeten per exemple fer petons, lubricar i fregar i però pots penetrar.

Voluptas.

Ahir es va obrir el Verkami que finançarà Voluptas, quaranta dies per aconseguir sis mil euros i poder gaudir de les relacions sexuals d’una forma diferent, creativa i inclusiva. La il·lusió de la Lídia, la Carlota, la Laura i la Mònica és seguir creixent i, si és possible i ara aconsegueixen fabricar les cinquanta cartes, seguir pensant, creant i il·lustrant el sexe fugint de la monotonia i la normativitat amb més cartes.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca