El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat els incidents de nul·litat de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana i el sindicat STEPV-Iv contra la resolució de l’alt tribunal que va confirmar l’anul·lació del decret que regula els usos de les llengües oficials en l’Administració valenciana per, entre d’altres coses, comunicar-se amb les autonomies “del mateix àmbit lingüístic”, les Balears i Catalunya.

Aquest mes de juny, la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem va ratificar la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) que deixava sense efecte una part substancial de la norma autonòmica quan va desestimar els recursos de cassació de la Generalitat i l’organització sindical.

D’aquesta manera, es va confirmar la decisió del TSJCV que va estimar en part el recurs de dos diputats del Grup Popular i va anul·lar 11 articles i una disposició final que donaven un ús destacat al valencià sobre el castellà en aspectes com les notificacions en els tràmits administratius, la retolació d’edificis i dependències públiques, la comunicació entre els treballadors públics i, alhora, la dels funcionaris amb els ciutadans, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, com també en la retolació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d’interès públic que depèn d’entitats locals.

Al juliol, tant la representació de la Generalitat Valenciana com del STEPV-Iv van decidir interposar els seus respectius incidents de nul·litat contra la desestimació dels recursos de cassació perquè consideraven que s’havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva de l’article 24 de la Constitució.

D’altra banda, el Suprem, en una interlocutòria amb data de 14 d’octubre que ha consultat Europa Press, respon a les argumentacions dels recurrents. Sobre l’objecció que la sala s’havia limitat “indegudament” a analitzar la qüestió d’interès de les cassacions sense entrar en altres al·legacions, els magistrats recorden que en el seu moment les parts es van mostrar conformes amb aquesta delimitació, perquè no es va fer cap impugnació.

“No hi ha, en conseqüència, cap vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, en el seu vessant d’accés als recursos, ni incongruència, perquè s’ha examinat tot el que concernia l’enjudiciament de la qüestió d’interès cassacional”, manté la interlocutòria.

En aquest mateix sentit, recalca que “el que no és possible és que la part, a partir de l’admissió de la qüestió d’interès cassacional, en plantegi d’altres que l’excedeixen i no hi tenen una relació estreta; és a dir: que sense la resolució no es pugui esclarir degudament la qüestió d’interès cassacional”.

“Però això no passa aquí, –prossegueix– perquè els diferents preceptes del decret autonòmic sobre la nul·litat del qual es va pronunciar la sentència objecte del recurs de cassació plantegen algunes qüestions que es van identificar com d’interès cassacional. Per tant, no hi ha cap raó per estendre l’examen de la sentència a aquestes altres qüestions, que no es van admetre en la fase corresponent”.

Així mateix, el TS sosté que totes les normes jurídiques que s’han interpretat són necessàries per resoldre la qüestió, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional rellevant perquè s’apliqui, per la qual cosa “no cal apreciar cap vulneració del dret fonamental de l’article 24 de la Constitució”.

Per tot el que s’ha exposat, el Suprem “no adverteix cap raó per declarar la nul·litat d’actuacions”.