La sacsejada que ha suposat la pandèmia al nostre estil de vida és inqüestionable. Hem adaptat tots els nostres aspectes laborals i socials a una nova realitat on el teletreball, la distància i les videotrucades han deixat enrere les reunions físiques, les abraçades i les oficines.

No deixa de ser paradoxal que, en aquest mateix context on tots hem après que les eines digitals són la millor alternativa per intentar mantenir aquella normalitat anterior a la crisi sanitària, encara avui hi hagi processos democràtics que pengin d’un fil per l’evolució de la pandèmia. La moció de censura contra la junta del president Bartomeu, l’Assemblea de Compromissaris del FCBarcelona i les eleccions catalanes del 14 de febrer són només tres exemples de participació que resten pendents de l’evolució de les corbes sanitàries.

La democràcia no només s’ha d’adaptar a la pandèmia, ho ha de fer també al segle XXI. I això és sinònim de tirar endavant el vot electrònic amb totes les garanties tècniques i establir protocols que no aturin els processos participatius. Perquè amb l’argument de la covid-19 la veu dels ciutadans es va apagant a favor dels qui no volen deixar la cadira.