“Vinc a buscar un futur i una vida millor”. Llegit així sembla que parlem d’un tòpic romàntic. Però no ho és. És el que responen una vegada i altra cinc nanos refugiats majors d’edat que viuen en un centre d’acollida de Girona quan els hi preguntem: Per què vas venir a Espanya?

Si abans del coronavirus les seves situacions ja eren delicades, ara amb la pandèmia s’han agreujat molt. Actualment es troben esperant una regulació de papers, una ampliació del permís de residència o en el millor dels casos, un contracte laboral amb el qual guanyar-se la vida. I tot va molt lent. Ara no són els protagonistes de les seves vides, han passat a ser mers espectadors.

No han estat fàcils aquest quasi tres mesos de confinament. No tots hem tingut les mateixes preocupacions: mentre uns competien per veure qui penjava a Instagram el millor vídeo fent tocs amb el paper de vàter, altres veien com la recerca d’un millor lloc on viure, lluny de casa i de les seves famílies, es truncava. De nou, els joves migrats es troben sols davant d’un abisme. “Amb incertesa, resignació i por”, així descriu el director d’un centre gironí que ens atén, i que demana preservar el seu anonimat i el del centre, com han viscut els joves el confinament.

Un confinament sense saber què passarà després 

El director recalca la complicada situació amb la qual de cop i volta es van trobar: “Ens vam veure d’un dia per l’altre, educadors i nanos, tots tancats a casa. Un fet atípic al qual ens vam haver d’adaptar”.

Els joves, abans del confinament, duien a terme diferents cursos de formació, tant lingüístics com laborals. Amb l’arribada de la pandèmia, aquestes oportunitats per inserir-se socialment i laboralment, també es van quedar congelades. Des del centre van posar en marxa un seguit de tallers potenciats perquè no perdessin l’hàbit. Però tots aquells nanos que feien cursos més pràctics, com el de mecànica, no l’han pogut continuar. Un d’ells, en Karim, explica amb un castellà molt fluid, que ell ha pogut acabar el curs de mosso de magatzem i que ara es troba a l’espera que li facin un contracte per poder treballar. “No és el que m’agrada però és el què hi ha”, confessa.

“Ens hem convertit en una família i ens hem donat molt de suport, el qual s’agraeix molt”

A més, les càrregues emocionals que han patit els joves han estat molt fortes. Ja que, tal com explica l’activista de la plataforma Girona Acull, Ramon Puig, aquests nanos són en la majoria dels casos, un futur per a les seves famílies, una garantia per seguir endavant. Un aspecte que des de la nostra perspectiva pot passar molt desapercebut: “Ara amb el coronavirus es fa molt complicat saber què passarà”. Tot i això, tenen ganes de continuar i mirar de trobar un treball amb garanties de futur. L’Assís, un altre jove del centre, exposa que el fet d’estar rodejat dels seus companys i educadors li ha servit per sentir-se més segur i confiat: “Ens hem convertit en una família i ens hem donat molt de suport, el qual s’agraeix molt”.

Arribar a la majoria d’edat en època de coronavirus

Molts joves s’han trobat que durant el confinament han fet els divuit anys. En la nostra societat quan s’arriba a aquesta edat es fa una festa i se celebra sense estar-se de res. Però pels nanos refugiats, arribar a la majoria d’edat és sinònim a trobar-se en una situació de desprotecció absoluta. I més ara, amb el coronavirus i l’aplicació d’una sentència del Tribunal Suprem que endureix la Llei d’Estrangeria.

Abans els joves podien tenir el NIE al dia i renovar el permís de residència acreditant cursos de formació i comptant amb prestacions econòmiques no pròpies. Ara, amb l’aplicació d’aquesta nova sentència, els joves han de tenir ingressos econòmics propis a través d’un contracte laboral i no comptar amb cap prestació ni ajuda social. Per a l’activista Ramon Puig, aquesta sentència aboca els joves a una situació de sensellarisme, marginalitat i exclusió. Troba que “és una llei molt desmesurada perquè els desprotegeix”.

El director del centre gironí coincideix amb Puig, i per aquesta raó demana més implicació per part del municipalisme i dels serveis socials: “Hi ha d’haver una estratègia compartida entre tots els agents implicats, ja que és una situació transversal i tots els àmbits han d’anar lligats”.

El coronavirus provoca un tancament de fronteres

Segons la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), el jovent migrat sol que va arribar a Catalunya durant el 2018 sobrepassa les 3.500 persones. L’any següent, el 2019 es van registrar més de 2.000 entrades. I amb el que portem d’aquest 2020 tan atípic, no s’han registrat ni 1.000.

Ramon Puig comenta que aquestes dades es deuen al tancament de fronteres que s’ha donat a causa del coronavirus. “Ara mateix no estan entrant nanos a Europa. L’Estat espanyol ha pagat molts milions d’euros a la monarquia del Marroc perquè evitin la sortida de pasteres”, confessa amb contundència l’activista de Girona Acull.

Aquest tancament de fronteres ha permès als joves majors d’edat que es trobaven vivint en centres d’acollida no haver d’abandonar-los. En situacions normals, en fer els divuit anys, deixen d’estar tutelats i han de marxar dels seus respectius centres. Amb tots els àmbits congelats i amb les poques entrades que hi ha hagut, s’ha evitat que molts joves es trobin vivint al carrer. “Nosaltres els acolliríem per sempre, però només ho podrem fer fins que la DGAIA ens deixi i no necessiti aquests llocs per noves entrades”, explica el director del centre.  

“Aquesta sentència aboca els joves a una situació de sensellarisme, marginalitat i exclusió”

Tot i això, no tots els joves han estat igual d’afortunats. Molts s’han vist passant el confinament al carrer, quan no hi podien ser. “No han pogut anar enlloc perquè no tenien on anar” afirma Puig. Aquesta situació ha generat que molts nanos es trobin amb multes econòmiques per saltar-se la prohibició de no sortir de casa. I a més, molts d’ells han patit una rebuig social per part del cos policial. “Aquest fet causa una criminalització enorme cap aquest col·lectiu tant vulnerable i els estigmatitza molt” segons explica Puig.

Per tal d’evitar que aquests joves visquin una situació de desprotecció i es trobin vivint al carrer, des de la plataforma Girona Acull com des del centre d’acollida, es demanen diverses polítiques d’actuació. Per una banda, creuen convenient modificar la Llei d’Estrangeria, així com la posada en marxa d’una regulació massiva de les persones que no tinguin al dia la documentació. I per altra banda, demanen molta més implicació tant a nivell territorial per part dels serveis socials, com a nivell autonòmic per part de la Generalitat.