Els Estats Units de finals dels anys setanta es trobaven envoltats en nombroses protestes contra el seu sistema. El motiu d’aquestes era el seu fracàs com a societat al permetre autèntiques bestieses com la Guerra de Vietnam o la situació de marginalitat que vivia la població negra.

En eixe context naix “Desobediència i democràcia. Nou fal·làcies sobre la llei i l’ordre”. Es tracta d’un assaig de poc més de 100 pàgines publicat per Howard Zinn (1922–2010), que s’ha reeditat i traduït al valencià recentment per l’Editorial Sembra Llibres.

Howard Zinn va ser fill d’una família jueva emigrant als Estats Units, va lluitar contra el feixisme a la II Guerra Mundial i es va doctorar en Història. Després, va continuar la seua carrera com a professor de ciència política a la Universitat de Boston i es va convertir en un dels referents més destacats en la defensa dels drets civils i els moviments antibel·licistes als Estats Units.

Altrament, cal destacar el treball de l’editorial, que va traduir i reeditar recentment aquesta obra. Sembra Llibres és una editorial independent que, “moguts per l’amor pels llibres i la cultura”, es dedica, de manera cooperativa, a l’edició o reedició de llibres en valencià. Realitzen un treball incansable per la cultura que, en un període globalitzat com el que vivim, és capaç de mesclar allò local amb allò universal.

Per què és important este assaig?

L’obra de Howard Zinn va ser publicada l’any 1968 com a resposta a un assaig d’Abe Fortas (1910 – 1982)  titulat Sobre la dissidència i la desobediència civil. Fortas, jutge del Tribunal Suprem, es dedicava a sacralitzar el compliment de l’imperi de la llei i l’obediència al sistema. Sobre aquest text es fonamenta l’assaig de Howard Zinn, doncs afirma que “en l’assaig de Fortas hi ha un seguit de fal·làcies”, i exposa que “el text de Fortas sobre dissensió i desobediència civil és exactament la mena de sacralització de la llei que hem vist fracassar en les dues crisis més importants de la història dels Estats Units”.

La metodologia utilitzada per Zinn consisteix a dividir l’obra en nou capítols, un per cada fal·làcia. Cadascuna d’elles guarda relació amb les diferents incongruències del discurs de Fortas i del sistema legislatiu i judicial. D’aquesta manera defineix de manera clara els temes, i ho fa amb un registre accessible per a tothom.

El mètode utilitzat per l’autor tracta de contraposar les afirmacions de Fortas enfront d’un seguit d’arguments. Tanmateix, utilitza recursos com les preguntes retòriques dirigides al lector i nombrosos exemples que mostren com la realitat dista molt de les afirmacions de Fortas.

L’assaig és fonamental per entendre la desobediència com a una eina legítima front determinades situacions contràries als Drets Humans. Així doncs, per a Zinn, “és bo que els ciutadans aprenguen que, si una llei compromet seriosament els Drets Humans, cal violar-la, que hi ha situacions tan intolerables que exigeixen la infraccions de lleis raonables per tal d’escenificar les situació”.

Hem de recordar que, per guanyar en drets, hem hagut de sortir dels “canals oficials”, en alguns moments determinants, de la nostra història; l’esclavitud, els drets de la població negra i del proletariat o les protestes contra guerres devastadores com la de Vietnam són clars exemples que es tracten al llarg del llibre.

Per a Howard Zinn, s’ha de fer una ponderació on es valore la situació enfront de la que s’actua i les lleis raonables, o no, que s’han de desobeir. És a dir: “una desobediència civil proporcionada a les dimensions del mal que es vol eliminar”. Per exemple, l’autor exposa com a l’hora de tallar una carretera per a protestar contra la Guerra de Vietnam o contra acords amb règims antidemocràtics, sembla evident que l’objectiu de la protesta preval sobre la desobediència a una norma raonable com el codi de circulació.

D’altra banda, Howard Zinn també ironitza sobre la força amb què Fortas defensa el compliment de la llei als EEUU quan no li resulta tan important el compliment de la mateixa llei al context internacional. En paraules de Zinn: “L’ètica acaba a les nostres fronteres?, que no és justament una de les exigències del nostre segle, que comencem a aplicar a tot el món els preceptes morals que insistim mantenir a casa nostra?”.

Altres temes d’interès que tracta el llibre són el compliment de les penes fruit de la desobediència, la utilització (o no) de la violència i com utilitzar-la o la mancança d’independència dels Tribunals.

El fracàs de la llei és una de les qüestions que encara es presenten als nostres dies i el relat sobre la desobediència cada vegada pren més força. Més de 50 anys després de la seua publicació, la lucidesa de Zinn s’obre pas a cada línia i és complicat que durant la lectura no ens arriben a la ment comparacions i imatges que encara es repeteixen al nostre temps.