El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat els exmembres de la Mesa Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Corominas i Lluís Guinó a 20 mesos d’inhabilitació per no acatar el Tribunal Constitucional i tramitar les resolucions relacionades amb el procés independentista del 2017. L’exdiputada cupaire, Mireia Boya, n’ha quedat absolta.

No és una notícia sorprenent, partim de la base que la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, la varen sentenciar a onze anys i mig de presó i d’inhabilitació per permetre que la cambra catalana pogués debatre sobre dues lleis -la del referèndum i la de transitorietat jurídica- així com la presentació i votació d’una proposta de resolució d’una declaració d’independència que mai es va publicar al Butlletí Oficial del Parlament ni al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Amb la sentència contra la Mesa del Parlament llegia que diferents representants independentistes insistien amb les idees de sempre: “en un país democràtic això no passaria”, “els hi fa por la democràcia”, “guanyarem”, “davant la repressió més democràcia”…

No seré jo qui tres anys després de reciclatge digui que aquestes expressions estan agafades amb pinces, però potser que s’aturin un moment i analitzin el contingut. L’Estat és un sistema democràtic adaptat perfectament perquè la dissidència no pugui desenvolupar els seus projectes polítics, on sempre guanyen els mateixos i on la repressió és una eina més per mantenir la situació sota control. Mentre tota l’amenaça a l’statu quo sigui un discurs buit i no una acció política determinada, la situació no canviarà. Ells, amb els seus muntatges policials i judicials han neutralitzat les dues majories absolutes independentistes al Parlament.