La vista al Suprem per revisar el suplicatori de Puigdemont a l’Eurocambra serà a porta tancada

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

El Tribunal Suprem celebrarà el dimecres 21 una vista, tot i que sense públic, per escoltar els arguments de la defensa del president legítim de la Generalitat Carles Puigdemont i dels consellers legítims Antoni Comín i Clara Ponsatí contra una de les darreres decisions que va adoptar contra ells l’instructor de la causa del procés, el magistrat Pablo Llarena, en relació amb la tramitació d’un suplicatori al Parlament Europeu per aixecar la seva immunitat com a membres de la cambra.

L’alt tribunal havia acordat que revisaria aquestes qüestions a porta tancada el 24 de setembre, tot i que se celebrarà una vista el dimecres 21 d’octubre després que els advocats defensors dels líders independentistes es queixessin, segons afirmen les resolucions de l’alt tribunal a les quals ha tingut accés Europa Press.

La defensa de Puigdemont, que exerceix l’advocat Gonzalo Boye, va recórrer la decisió argumentant que Llarena no és competent per demanar el suplicatori perquè el president, que resideix a Bèlgica i se’l va processar pels delictes de sedició i malversació, va renunciar al seu escó al Parlament, per la qual cosa ja no és aforat al Suprem.

El president legítim va presentar la renúncia a l’escó al Parlament de Catalunya el 7 de gener, de la mateixa manera que va fer el conseller català Toni Comín, també eurodiputat i encausat pel procés independentista.

Per justificar aquesta al·legació, la defensa de Puigdemont esmenta jurisprudència de la sala penal del Tribunal Suprem en el seu recurs d’apel·lació, en la qual, segons diu, conclou que “no és competent per conèixer les causes contra els diputats al Parlament Europeu” perquè s’ha establert que “l’aforament és una qüestió completament independent de les immunitats”.

No obstant això, fonts de l’alt tribunal han assenyalat a Europa Press que, a priori, el recurs té poques expectatives de prosperar perquè com ha estat reconegut com a europarlamentari, funció que ja exerceix, encara té condició d’aforat a l’alt tribunal.

En les dues resolucions que va dictar al gener, Llarena va ratificar l’ordre de detenció a territori espanyol, on si els líders independentistes fossin arrestats se’ls aplicaria la immunitat perquè ja estarien processats i no caldria un suplicatori. Així mateix, va demanar a Bèlgica que deixés sense efecte els terminis que faltaven per resoldre sobre les euroordres fins que el Parlament Europeu decidís sobre el suplicatori, la qual cosa nou mesos després encara no s’ha produït.

- Publicitat -

Els delictes són anteriors

La resolució de Llarena argumentava, per justificar que s’aixequi la immunitat que els reconeix la condició d’europarlamentaris, que els fets que es van imputar als líders independentistes eren molt anteriors a la seva elecció i no tenien cap relació amb la seva activitat a l’Eurocambra.

Va prendre les decisions després d’estudiar els informes de les diferents parts sobre la incidència que ha de tenir en la instrucció de la causa del procés i la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va reconèixer la immunitat del líder d’ERC, Oriol Junqueras, des que va ser proclamat eurodiputat el 13 de juny del 2019.

Així, Llarena va reconèixer que, segons la sentència del TJUE, els líders independentistes processats per sedició gaudeixen de la immunitat que es reconeix en l’article 9 del protocol número 7 del tractat de funcionament de la Unió Europea. Tot i això, assenyala que, a diferència de Junqueras, que ja se l’ha jutjat i condemnat, la seva “situació de pròfugs de la justícia (…) condueix al fet que els seus desplaçaments a les sessions parlamentàries es verifiquin per si mateixos i al marge de qualsevol restricció de llibertat de l’instructor”.

Pel que fa a la immunitat que podrien tenir en territori espanyol, el jutge explica que el protocol sobre immunitats atribueix als europarlamentaris els privilegis que es reconeixen als membres del parlament nacional.

Per això, l’instructor veu la “viabilitat” de les ordres nacionals de cerca, detenció i ingrés a la presó que es van adoptar després del seu processament i estableix que no estan condicionades a demanar un suplicatori.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca