Una de les pel·lícules més esperades de l’any i que s’ha pogut veure al Festival de Sitges 2020 és Relic, producció australiana que va rebre bona acollida a la passada edició del festival de Sundance i que – malgrat tenir uns quants detractors – ja s’ha batejat com la sensació de l’any en el gènere del terror.
El debut de Natalie Erika James és, en general, un bon exercici de realisme amb tocs de cinema de fantasmes, però mai sense perdre la seva finalitat: explorar un problema molt real com és el de la demència i el pas del temps. Els que s’esperin una pel·lícula de terror acabaran amb una gran decepció, ja que la pel·lícula en cap cas pretén ser-ho. El resultat és una innovadora aproximació a la dura realitat a la que moltes famílies s’enfronten quan un pare, mare o avi, àvia perd la memòria. Una situació dolorosa, terrorífica i plena de dubtes i incerteses.
All photos are copyrighted and may be used by press only for the purpose of news or editorial coverage of Sundance Institute programs. Photos must be accompanied by a credit to the photographer and/or ‘Courtesy of Sundance Institute.’ Unauthorized use, alteration, reproduction or sale of logos and/or photos is strictly prohibited
Robyn Nevin, Emily Mortimer i Bella Heathcote són àvia, mare i filla en història que arranca amb la desaparició de l’anciana, que un cop trobada veurà com tant ella com la seva casa han canviat.
Una altra pel·lícula que hem pogut veure a Sitges és Post Mortem, producció hongaresa que ha tingut bona acollida al festival. El film es centra en el dia a dia d’un fotògraf de morts de principis del segle XX. Una pràctica fotogràfica molt popular entre classes benestants a l’època i que, per tal de tenir un record dels difunts, els feien retratar un cop morts.
Malgrat que li sobra mitja hora de metratge, és una pel·lícula de fantasmes força convincent. Quan el protagonista es trasllada a un poble arrasat per la grip espanyola per retratar cadàvers, aviat començaran a aparèixer ombres i figures misterioses en les seves fotografies. La pel·lícula explora el folklore hongarès i les llegendes europees de fantasmes, tot i que li falta ritme, ja que en alguns moments l’argument perd força.
El Festival de Sitges 2020 tanca una edició complicada degut a la pandèmia i amb les recents restriccions imposades pel Govern. És important destacar la ràpida adaptació per part de l’organització a les noves mesures i com s’ha aconseguit oferir el millor cinema fantàstic tant presencialment com a través de la plataforma online creada expressament aquest any. Esperem que aquesta nova modalitat hagi arribat per a quedar-se, ja que és una bona manera d’apropar-se a nous públics que, per temes d’aforament o mobilitat no podrien anar fins a Sitges. Ens veiem l’any vinent!
