El Festival de Sitges d’aquest any ha presentat una de les pel·lícules més esperades del 2020, La vampira de Barcelona. Una producció catalana que explora el mite al voltant d’Enriqueta Martí, també coneguda com la vampira de la ciutat comtal. Amb una direcció artística molt cuidada – molt inspirada en el teatre -, la pel·lícula ens trasllada al barri del Raval de principis del 1900, època en la que desapareixien moltes criature de forma inexplicable. Dirigida per Lluís Danés, ha resultat guanyadora del premi del públic a Millor Pel·lícula del Festival de Sitges i aviat es podrà veure als cinemes.
Tot i ser una bona pel·lícula per entendre l’origen de la llegenda d’Enriqueta Martí, La vampira de Barcelona es centra massa en la figura del protagonista, un jove periodista interpretat per en Roger Casamajor, en comptes d’explorar més el personatge d’Enriqueta Martí, interpretada per una espectacular Nora Navas. Els que s’esperin vampirisme, sang i estaques al cor acabaran decebuts; La vampira de Barcelona és un brillant exercici sobre investigació i ètica periodística en temps convulsos com la Barcelona posterior a la Setmana Tràgica, i en una ciutat on els més poderosos tenen més secrets dels que ens pensem. El resultat és un interessant thriller històric que aporta noves – i més versemblants – proves a la vertadera història d‘Enriqueta Martí, força diferent de la que popularment coneixem. A destacar les cares conegudes que hi apareixen, com Francesc Orella i Sergi López, entre d’altres.
Un altre títol clarament inspirat en el mite dels vampirs és Boys from County Hell, una pel·lícula nord-irlandesa de terror amb certs tocs d’humor negre. A l’inici de la pel·lícula és innegable detectar que hi ha una certa inspiració en Zombies Party de Simon Pegg y Nick Frost. Llàstima que la proposta d’aquesta edició del Festival de Sitges no explori tant l’humor negre, cosa que l’hauria convertit en una pel·lícula amb bones sensacions finals.
Boys from County Hell ens explica la història d’un poble irlandès on, segons la llegenda, l’autèntic Dràcula va viure i va ser enterrat. La seva tomba és imant de turistes i amants de les llegendes, però tot canvia quan una empresa de construcció decideix fer obres al poble i despertar al monstre. El film arranca bé i enganxa a l’espectador, però a mesura que avança la pel·lícula l’argument acaba sent força típic i gens innovador. Tot i així, en general és entretinguda i compta amb diàlegs enginyosos, propis de la comèdia anglosaxona.
