El 2020 passarà a la història per ser l’any en què la gran pandèmia va assolar el planeta i va aconseguir bloquejar-ne l’economia mundial com no s’havia vist mai, tant per la seva intensitat com pel seu insòlit abast universal. Però per als catalans, especialment per als seguidors de Barça, també és l’any en què va esclatar la crisi més devastadora de la història del club, juntament amb la de 1908, que va estar a punt d’acabar amb la vida de l’entitat.

Deu anys de mala gestió, intensificats en un últim lustre veritablement delirant, han dut el FC Barcelona a una profunda degradació a tots els nivells, destacant-hi a primera vista l’àmbit esportiu, on les ferides ja romandran per sempre al sentiment culer, com la causada pel 8-2 del Bayern de Munic a l’edició passada de la Copa d’Europa. Amb tot, el més preocupant són les finances, que és el terreny on es decidirà el futur del club. Per resumir-ho en poques paraules, l’entitat blaugrana arrossega un deute massa elevat per a les seves dimensions, alhora que és incapaç de generar caixa amb la seva activitat ordinària, el còctel més temut per a qualsevol gestor d’un negoci.

El procés de destitució de la junta directiva actual que s’ha posat en marxa en els darrers mesos a través del vot de censura sembla la solució d’urgència que necessita el club per tal que Bartomeu i els seus companys de viatge deixin de prendre decisions el més aviat possible, en el que seria la primera mesura per evitar aquesta baixada pel pendent esbojarrada i sense frens dels últims temps. Veurem si els socis podrem votar, o bé si la situació provocada per la pandèmia serveix de coartada per tapar la boca a la democràcia.