QUIET’S? | María Fernández Martínez

Dones que fan coses 

La María Fernández Martínez és periodista amb una menció en multimèdia. Apassionada del futbol femení i la fotografia ha aconseguit fusionar les seves dues virtuts convertint-se en fotògrafa de la Primera Iberdrola, és a dir, la Primera Divisió Femenina a Espanya. A més a més, té el nivell 1 d’entrenadora i és fundadora d’estrELLAS, una web que dóna cobertura al futbol femení amb una mirada crítica i poc tradicional. Es defineix com una persona inquieta sempre amb noves idees en ment. “En el meu temps lliure em podeu trobar fent qualsevol cosa. Això sí, sempre relacionat amb el periodisme. Escriure, fotografiar… En resum, explicar històries”, confessa la María abans d’iniciar l’entrevista. Poder conversar amb ella ha estat una oportunitat per poder aproximar-me a sentiments com les ganes, la passió i la lluita. Us invito a navegar pels diferents paràgrafs per connectar amb una dona intel·ligent i sincera. 

Hola, María. Benvinguda. Fa tot just un any vas iniciar un projecte tan arriscat com és la creació d’una pàgina web per donar suport i visibilitat al futbol femení. Explica’m una mica aquesta experiència. 

I tant! estrELLAS és com la meva filla, un dels meus grans projectes. Estic orgullosa d’allò que he creat. Tot va començar quan encara era universitària per tant, ha estat un temps de prova. Ara estic llesta per dedicar-li més temps. 

No és només una web sobre futbol femení, va més enllà de l’actualitat informativa. En ella, estic treballant la creació de marca per a futbolistes, la visibilitat i el fet de crear una imatge més professional a les seves xarxes socials. Al cap i a la fi, són professionals i s’ho mereixen. L’experiència amb la web m’ha permès iniciar la creació d’una revista digital que sortirà, si tot va bé, al novembre. Un nou espai trimestral que comptarà amb entrevistes, reportatges, columnes d’opinió. Encara no ho havia dit a ningú, serà un gran repte. 

- Publicitat -

Em sembla una fantàstica notícia Maria. Tant de bo tingui la repercussió que mereix… 

La veritat és que a Twitter hi ha una comunitat d’amants del futbol femení molt potent i sana. Els meus seguidors són també els principals seguidors del meu mitjà virtual i, per tant, sé que estaran encantats amb el nou repte. 

Imatge de la María Fernández. Cedida per l'entrevistada.
Imatge de la María Fernández. Font: Fotografia cedida per l’entrevistada.

I t’has trobat amb algun obstacle pel que fa a l’abordatge de contingut per a estrELLAS?

La veritat és que no. Els clubs m’ho han posat realment molt fàcil per tal de ser acreditada i poder accedir als partits, competicions, etc. El fet de ser un mitjà petit i pràcticament nou no ha estat un problema. 

Voldria descobrir la teva faceta periodística. Si durant 24 hores tinguessis l’oportunitat de convertir-te en la directora d’un mitjà esportiu com pot ser Marca o Sport, quins canvis duries a terme en benefici de les dones futbolistes?

Invertir molt més, dedicar-li més temps. No serveix de res tenir una secció sobre esport femení si no tens periodistes especialitzats en el tema. Tampoc serveix de res tenir un únic periodista especialitzat en el futbol femení. Jo agafaria tota la xarxa de periodistes que hi ha a Twitter – et sorprendries, hi ha molts, i molt bons – i els faria lloc a la redacció. 

Li donaries major cobertura, no? 

El futbol femení necessita major cobertura, però no més que la que ja té el futbol masculí. Es tracta d’assolir la igualtat, l’equilibri. És d’aquesta manera com es construeixen les aficions. Si cada dia consumeixes informació sobre Cristiano Ronaldo acabaràs donant-li suport a ell i no a Jennifer Hermoso, per exemple. 

El futbol femení necessita major cobertura, però no més que la que ja té el futbol masculí.

El periodisme té gran part de la culpa pel que fa a la invisibilització de l’esport femení? Quina diries que és la solució?

Totalment. Ahir vaig veure una notícia publicada per La Razón que es titulava: “Les deu futbolistes més sexys”. Realment és necessari continuar cosificant el cos de les dones en el segle XXI? Aquesta professió continua sent clàssica. Es necessita una renovació global de manera urgent. Els periodistes dels grans mitjans continuen sent senyors de 50 – 60 anys els quals encara no entenen que les dones també practiquem l’esport. 

La solució passa per la renovació. Gent nova, jove, amb una mentalitat oberta i ganes de donar veu a nous temes. 

Totalment d’acord. El periodisme té un gran poder en la ciutadania. I digues, has treballat com a periodista esportiva alguna vegada?

La meva trajectòria professional va començar per afició, a la web de VAVEL i l’any 2016. Jo estava a la secció de futbol masculí. Era l’única dona… 

I vas patir cap mena de discriminació pel fet de ser-ho?

La veritat és que no. Al principi, hi havia qui no acceptava la presència d’una dona en un espai tan masculinitzat. Però després vaig poder desenvolupar la meva feina igual que la resta de gent i vaig arribar a ser coordinadora. 

Tot i que suposo que haver de demostrar que ets igual de vàlida que un home per prejudicis externs és una discriminació en si mateixa. 

Haver de demostrar que ets igual de vàlida que un home per prejudicis externs és una discriminació en si mateixa.

També ets fotògrafa a la Primera Iberdrola. Voldries treballar a LaLiga Santander per poder tenir més repercussió?

No m’ho havia plantejat mai. Vaig descobrir la fotografia esportiva gràcies a la Primera Iberdrola i crec que no acceptaria cap oferta de la Primera Divisió Masculina. No sabria dir-te la raó. Pot ser perquè el futbol femení és més humà, més real, més proper… En aquest àmbit em sento com a casa. Tothom agraeix la meva feina. 

Suposo que als camps masculins seria una més. Jo em quedo amb elles. 

Farem un petit viatge al passat, quan eres coneguda a Twitter per donar veu al futbol masculí, defensar el Real Madrid i idolatrar a Marcelo. Què ha passat amb aquella faceta teva? Ja és morta?

Jo vaig començar a Twitter l’any 2012. El compte era sobre informació esportiva del Real Madrid com a equip masculí perquè el femení ni tan sols existia. Vaig començar a tenir una bona relació amb alguns jugadors, especialment amb Marcelo. La gent veia les fotografies que tenia amb ell i em seguien. Vaig acumular molts seguidors. 

Jo anava tots els mesos al Santiago Bernabeu, veia tots els partits, però aquell futbol va canviar. O, més aviat, vaig canviar jo. He vist valors al futbol masculí que no m’han agradat gens. Ja no sóc la mateixa persona. 

He vist valors al futbol masculí que no m’han agradat gens. Ja no sóc la mateixa persona. 

I després de la decepció, va arribar el futbol femení 

Em va retornar la il·lusió. Em va permetre gaudir tan personalment com de manera professional. 

Anem a unes preguntes més personals… A quina futbolista t’agradaria tenir l’oportunitat d’entrevistar?

M’encantaria entrevistar la Vero Boquete. He llegit moltíssim sobre ella però no he tingut ocasió de veure-la en directe. 

Un altre esport masculinitzat en el qual creguis que les dones tenim molt a dir?

Et diria que el bàsquet. 

Les oportunitats laborals i la importància que es dóna a les esportistes fora del nostre país és molt gran i hauríem de prendre nota. 

I un partit inoblidable?

L’Atlético de Madrid – Barcelona de març de l’any passat. Van obrir l’Estadi Wanda Metropolità perquè elles juguessin i ens vam ajuntar més de 60.000 persones. Es va fer un rècord històric i jo vaig poder viure-ho. Va ser màgic. Una llàstima que la majoria d’aquestes persones després no estiguin a les grades dels petits estadis cada cap de setmana. 

Una llàstima que la majoria d’aquestes persones després no estiguin a les grades dels petits estadis. 

Amb esdeveniments com aquell, semblava que aquest any seria el temps del futbol femení a Espanya, però des dels despatxos només posen impediments. El resum ha estat una temporada començada un  mes més tard, escasses televisions per donar visibilitat als partits, horaris que no se saben fins al dia anterior, clàusules de milions per jugadores que decideixen marxar gratis fora d’Espanya per a ser tractades com a professionals… Però em quedo amb el fet que hi ha molta gent que de veritat els vol donar difusió, confio que a mesura que avanci el temps això sigui alguna cosa que canviï i acabem sent moltíssims més.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

El 71% de les empreses esportives queden fora de les ajudes del Govern

El clúster del sector empresarial esportiu, INDESCAT, ha denunciat que els ajuts anunciats pel Govern al sector de l'esport són insuficients i "no cobreixen...

40 anys sense una llei electoral catalana

40 anys després de la restitució del Parlament la llei electoral catalana continua sent la gran assignatura pendent després de diversos intents fracassats. Catalunya...

El toc de queda de Nadal i Cap d’Any serà de 1.00 hores a les 6.00 hores

El Govern central proposa limitar a sis persones les reunions familiars i socials que se celebrin durant les festes de Nadal i un confinament...

Un buc de la Marina russa expulsa un destructor dels EUA al golf de Pere el Gran

Un buc de guerra de l'Armada de Rússia ha expulsat un destructor de la Marina nord-americana que havia entrat dins d'aigües territorials russes al...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca