Les xarxes socials s’han convertit des de fa anys en l’espai més accessible i ràpid per debatre sobre temes d’interès social. Enrere han quedat els temps en què per informar-te sobre un tema buscaves llibres pel teu compte, anaves a reunions, meetings polítics, etc. La facilitat que comporta donar clic sobre l’app de Twitter i llegir les notícies més virals del moment provoca un augment de la gent que forma part dels debats que estan a l’ordre del dia i, a conseqüència d’això, la presència de determinades persones en els debats que, pot ser, no tindrien prou interès d’informar-se sobre un tema si aquest li requerís més esforç que agafar el mòbil i opinar des de darrere d’una pantalla.

És cert que tenir l’opció d’indagar de manera gratuïta a través d’una xarxa social amb la intenció d’aprendre o crear la teva pròpia opinió sobre uns certs aspectes pot ser tot un privilegi, però aquest pot no compensar tots els desavantatges que genera participar en el debat virtual. Tuits escrits amb l’única intenció d’arribar al màxim de retuits possibles, d’altres escrits des de la ràbia que solament et pots permetre expressar de forma online, converses entre desconeguts competint per qui dóna el millor “zasca”… Des de quan només pensem a humiliar o insultar a qui no pensa com nosaltres? Per què aquest costum de criticar constantment el que està malament en altres, i no de forma constructiva precisament, en lloc de centrar-nos en el que fem erròniament nosaltres per així canviar-ho? Realment importa el debat? O només busquem extreure el nostre odi contra qui pensem que és pitjor que nosaltres i per què sabem que tindrem el suport de la majoria? Tenim intenció de debatre per a millorar com a societat o el debat a través de les xarxes s’ha acabat convertint en un debat superficial sense cap rerefons moral?

Un debat virtual que ja està perdut

El feminisme és un dels temes més presents a les xarxes i les feministes les més afectades per com es gestiona. Comptes sobre feminisme radical rebent constantment atacs masclistes des de mentalitats conservadores i ara, a més a més, també des de “l’esquerra” postmoderna. Insults continuus llançats des de la impunitat absoluta cap a dones que existeixen i són persones reals darrere d’aquesta pantalla. Comptes de dones especialitzades en feminisme radical sent jutjades per gent que no sap que el subjecte del feminisme és la dona però que sap que insultar a una feminista mitjançant les sigles ‘TERF’ dóna molts RT’S. Compensa gastar la nostra energia discutint amb gent a qui en el fons no li interessa el debat? Qui desprestigia i insulta a les defensores del feminisme ho faria també si la conversa fos cara a cara? El més segur és que no, ja que diria que a Twitter “guanya” qui té més repercussió, però en la vida real guanyen els arguments i aquests els hem tingut sempre nosaltres.

A Twitter “guanya” qui té més repercussió, però en la vida real guanyen els arguments i aquests els hem tingut sempre nosaltres.

No tenim per què educar a ningú i justificar constantment el que defensem i per què ho fem, ni ens fa falta convèncer a ningú de quin és el costat correcte. El debat virtual ja està perdut perquè mai ha existit. Hem de sortir del que ens consumeix i no ens deixa avançar perquè cuidar-nos és també un acte feminista. Continuem formant-nos i educant-nos a nosaltres mateixes sense necessitat de fer front als comentaris plens d’ignorància que rebem a Internet. No donem l’oportunitat d’atacar-nos en un espai on la ignorància no queda evidenciada perquè està legitimada per la quantitat de seguidors que tens. Ni perdem el temps intentant sumar feministes i aliats al nostre moviment, perquè si per a trair al patriarcat necessites assabentar-te per debats presents en Twitter de l’opressió que pateix el sexe femení no et necessitem a la nostra lluita. En un sistema capitalista i heteropatriarcal ser feminista radical és anar contra la norma. Som l’excepció. No podem pretendre que tothom ho sigui, ja que no és que no entenguin les nostres idees, és que no les volen entendre o no els interessa prou perquè no qualsevol és capaç d’anar contra el que s’estableix.  No gasteu forces i continueu avançant. Nosaltres no ens podem permetre quedar estancades en la superficialitat. El debat està als carrers, i el guanyarem, perquè és la nostra única opció (i salvació).