COLUMNA SETMANAL

Un any després, la resposta segueix sent el carrer

Fa un any els carrers del país van respondre amb la determinació que es mereixia una sentència injusta contra els líders independentistes. La seva disposició i dignitat van xocar amb unes institucions catalanes que no va estar a l’altura i que, de retruc, van enviar els Mossos d’Esquadra a carregar amb bales de foam i pilotes de goma que varen buidar ulls. L’afegit, i encara més greu, la criminalització per part de l’independentisme polític, amb una roda de premsa imperdonable de Gabriel Rufián, acompanyat de la primera línia d’ERC, on comparava l’extrema dreta amb els qui al carrer denunciaven l’empresonament dels seus companys de partit -entre altres-.

El que semblava una organització més preparada i coordinada que els CDR, el Tsunami Democràtic, ha acabat sent un grup de Telegram innactiu. Una operació sociopolítica que volia fer seure en una taula de diàleg a l’Estat per resoldre un conflicte polític que fa unes setmanes es va cobrar la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. Del “ho tornarem a fer” i “no passaran” millor oblidar-se’n, tampoc cal insistir tant amb les mancances que caracteritzen els qui avui lideren el moviment independentista.

La lliçó que ens va deixar la setmana de fúria és ben clara: si el carrer vol, pot. La germanor d’aquells dies, la tremolor amb la qual el règim del 78 contemplava la revolta i el desconcert de les dues principals institucions catalanes enforteixen el discurs dels qui reivindiquen l’organització i l’acció directa. Un any després, la resposta segueix sent el carrer.

I els carrers no cremen

En condicions normals els carrers cada dia ens regalarien fotografies i escenes d'indignació. La manera amb la qual ens...

Ridiculitzar les creences dels altres

No soc sospitós de ser molt creient. Públicament va quedar clar el mes d'agost passat quan vaig explicar el...

Són tres partits, però sobretot són un moviment

Fa temps, massa, que l'independentisme va perdre la il·lusió i es va instal·lar en un carreró sense sortida on...

La presidència, l’examen periodístic i un nou govern que ja fa tard

La darrera vegada que vaig escriure fou el 16 de novembre, ja fa quatre mesos. Déu n'hi do. En...

La millor manera de defensar el català és parlant-lo

Fa anys que el català és en retirada en els espais socials dels joves, és visible, notori i fàcil...

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca