La Cort Suprema dels Estats Units ha sigut titular de moltes notícies aquestes últimes setmanes. La mort de la magistrada Ruth Bader Ginsburg el 18 de setembre y la subseqüent nominació de Amy Coney Barrett suposa un canvi molt important per aquesta institució i pel país que pot durar molts anys.
El Tribunal Suprem d’aquest país és el que s’ha encarregat de crear drets a través de la interpretació de la constitució i de les lleis. És aquest tribunal el que va decidir que la segregació a les escoles era inconstitucional el 1954 amb el cas de Brown v. Board of Education, o que va decidir que existia un dret fonamental a contraure matrimoni i que aquest no es podia negar a les parelles interracials el 1967 amb el cas de Loving v Virginia, o que tampoc es podia negar a les parelles del mateix sexe el 2015 amb el cas de Obergefell v Hodges. El Tribunal Suprem va aconseguir suspendre les execucions de presos durant deu anys amb la decisió de Furman v Georgia el 1972, va establir que el dret a la privacitat incloïa l’accés a l’avortament el 1973 amb la decisió de Roe v Wade.
La realitat és que una gran part dels drets dels quals gaudeixen els nord-americans han sorgit de sentències de la seva Cort Suprema. Aquesta institució la formen nou magistrats amb mandats que duren tota la seva vida o fins que decideixen jubilar-se. Cada magistrat ha de ser nominat pel president, interrogats i confirmats per majoria simple. Precisament durant el mandat de Donald Trump s’han fet tres nominacions, i si la última s’acaba confirmant, la majoria conservadora del tribunal serà de 6-3.
La nova majoria conservadora podria suposar un canvi de direcció total respecte a certes qüestions controvertides com l’avortament, els drets de la comunitat LGTBI+ i la pena de mort. Precisament amb relació a l’avortament seria possible que en cas que arribés un cas basat en la decisió de Roe v Wade, es podria anul·lar i fer que la decisió sobre l’accés a l’avortament tornés a ser dels estats. Però potser, els canvis més importants que impliquen aquesta futura majoria tenen més a veure amb el Dret Penal, per exemple el 2005 es va abolir la pena de mort per menors d’edat en la sentència de Roper v Simmons per una majoria de 5-4 on els quatre magistrats que van votar en contra eren de l’ala conservadora del tribunal. També, amb relació a la pena de mort just l’any passat a Bucklew v Precythe la majoria conservadora del tribunal, conformada per dos magistrats nominats per Trump, va decidir que la pena de mort no garanteix una mort sense dolor a aquells que són executats i que no constitueix un càstig cruel.
Bé doncs, tot i que ara mateix tota l’atenció que rep els Estats Units és amb relació a les eleccions presidencials, realment l’impacte que tindrà la nova majoria conservadora si es confirma la nominació d’Amy Coney Barrett tindrà un impacte molt més gran sobre el país que un mandat de quatre anys de qualsevol president.