Tanquen els bars i els restaurants un altre cop. Les autoritats consideren que és una de les primeres línies per evitar que la situació es descontroli, tot i que el mateix secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, assegurés el cap de setmana passat que “el bar no contagia, treure’s la mascareta amb una persona aliena a la teva bombolla sí”.
No crec, en absolut, que la solució per evitar la propagació sigui tancar-ho tot, tampoc els bars i els restaurants. I esquivo amb tota la meva energia el fals debat que resumeix la situació actual entre “vida o economia”. El problema, com apunta Argimon, és la relaxació. I és xocant que tinguem aquesta estranya sensació de tranquil·litat quan en les darreres setmanes hem escoltat testimonis de primera mà -m’incloc- que expliquen com a un l’hi han fet una PCR, l’altre està pendent del resultat d’un tercer per saber si pot quedar o, fins i tot, qui ha donat positiu.
Cal fer un exercici de conscienciació col·lectiu. És imperatiu transmetre que l’activitat econòmica, i aquest nou món amb el qual hem de conviure amb un virus, només és possible si som responsables. Perquè malgrat les escenes insultants produïdes durant aquest cap de setmana passat a Madrid, on en una situació d’Estat d’Alarma s’han denunciat 200 festes privades, aquí no estem per donar lliçons.
El panorama és desolador: Mancats de responsabilitat ciutadana i amb una administració que des del mes de març ens avisa d’una segona onada que ara sembla que li arriba per sorpresa. Mig any després uns sembla que no hem après mentre que els altres segueixen sense tenir la capacitat d’oferir seguretat, i això, per a un autònom, treballador o empresari que ha d’aturar la seva activitat quinze dies, és letal.