QUIET’S? | Alba García Marcos

Dones que fan coses 

L’Alba García és una escriptora llicenciada en Periodisme i en Publicitat i RRPP. Va néixer a Algesires (Cadis) però fa sis anys que viu a Londres (Regne Unit). Amant de les lletres i la gastronomia, l’Alba va decidir fusionar les seves dues passions obtenint com a resultat el que s’ha convertit en la seva primera obra: Apericuentos, Bocados de letras. Un llibre de 60 microrelats guiat pels sabors i l’amor pel bon menjar. L’Alba és una persona activa a les xarxes socials. A més, té un blog personal on publica històries de tota mena. Allà ens explica que va néixer amb un llibre sota el braç, que el número 5 és el seu preferit i que li encanta l’olor a pa torrat. Us invito a llegir l’entrevista per conèixer millor la seva essència. 

Imatge cedida per l’entrevistada. Portada del seu primer llibre, ja a la venda.
Imatge cedida per l’entrevistada. Portada del seu primer llibre, ja a la venda.

- Publicitat -

Hola, Alba. Fa pocs temps que va sortir a la venda el teu primer llibre: Apericuentos, Bocados de letras. Com ha estat l’acollida d’una obra tan peculiar i personal formada a partir de microcontes gastronòmics? 

A finals de setembre es va complir un mes de la seva sortida a llibreries. He de confessar que el llibre està tenint una acollida increïble. Em va sorprendre moltíssim des del primer moment, durant els deu dies de prevenda, que van ser a l’agost. Jo tenia por, els típics pensaments propis de qui s’embarca en una aventura com aquesta. “Qui voldrà comprar el meu llibre?”, pensava. Però no hi ha dubtes de què ha estat rebut amb curiositat pels lectors. 

Amb una idea tan original, jo crec que la curiositat és inevitable. 60 microrelats, tots classificats per sabors… Diries que has fet esforços per desmarcar-te de la típica literatura femenina on l’amor és la columna central de l’obra?

No ho vaig fer a propòsit però ben és cert que sempre intento buscar un enfocament diferent en allò que faig. És per això que va sortir Apericuentos i, molt probablement, és aquesta originalitat el que ha cridat l’atenció de la gent. 

En relació amb la temàtica romàntica tan pròpia de les escriptores diria que hi ha una estreta connexió entre els gèneres literaris i la seva audiència. En el moment que decideixes dedicar-te a aquest món és inevitable no pensar-ho: “Em sumo a la novel·la romàntica?”. Els gèneres minoritaris són molt més difícils de vendre. L’amor és universal i el seu èxit està pràcticament garantit. Jo el que voldria és que la literatura femenina s’animés a donar un enfocament totalment diferent de les tradicionals històries d’amor. 

Jo el que voldria és que la literatura femenina s’animés a donar un enfocament totalment diferent de les tradicionals històries d’amor. 

És a la teva web personal on deixes entreveure que vas estudiar periodisme amb l’objectiu de ser escriptora. Com es fa front al desig de dedicar-te a una professió tan infravalorada com és l’escriptura? 

Vaig escollir periodisme per la idea romàntica del Watergate i d’estar a la redacció escrivint històries. Després, em vaig tornar una persona molt més pràctica i vaig apostar pel món de la publicitat. No es necessita cap de les dues carreres per escriure, però és cert que el bagatge cultural que m’han donat és important a l’hora de fer front a qualsevol conte. Sigui en un camp o sigui en un altre, tothom necessita narrar històries. Es tracta d’insistir i trobar el teu camí i, si no hi ha camí, sempre tu pots inventar… 

No sé si has escoltat o llegit mai aquesta idea que diu que “ser dona i dedicar-se a escriure significa ser dues vegades pobre i, per tant, doblement revolucionària”. Què et diu la teva experiència? 

Diria que és una idea de l’època de Virginia Woolf. Actualment, conec moltíssimes dones escriptores. Respecte a la situació econòmica, només et diré que em falten dits de la mà per comptar escriptors que siguin rics. Pel que fa al meu cas personal, no m’importa compaginar la meva vida literària amb altres feines; al cap i a la fi, totes em permeten escriure… 

En el teu blog expliques que et dediques a escriure “històries curtes, anònimes, gastronòmiques, reals, per a dones…”. Diries que part dels teus relats van dirigits a un target determinat com és el femení? I, en referència a la gent que et segueix, diries que et llegeixen més dones que homes? Per què?

Segons les estadístiques del meu blog i de les xarxes socials, el 80% de la gent que em llegeix són dones i quasi el mateix percentatge de persones que estan comprant el meu llibre. No és quelcom intencionat, però les històries que escric solen tenir protagonistes femenines i, pot ser per aquesta raó, desperten més l’interès entre dones. Sempre que escric relats de no-ficció em focalitzo en les meves experiències com a tal. 

El 80% de la gent que em llegeix són dones i quasi el mateix percentatge de persones que estan comprant el meu llibre.

Anem a unes preguntes més personals. Una escriptora a qui admires? 

Luna Miguel.

Una xef amb qui voldries compartir taula?

Dominique Crenn.

Un llibre que sigui inspiració per a tu?

Tots els llibres que he llegit al llarg de la meva vida m’han aportat quelcom especial. Pel que fa a Apericuentos, la inspiració va sorgir després de dedicar moltíssimes hores a rellegir biografies de xefs i restaurants. 

Si poguessis reencarnar-te en un plat de menjar, quin series?

Tarta de galeta amb xocolata. La xocolata sempre guanya. 

Si poguessis reencarnar-te en un personatge d’una novel·la, qui series? 

Antonia Scott (Reina Roja), m’agraden les persones diferents. 

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

La Guardia Civil “reflexionarà” després de l’absolució de Trapero

La delegada del Govern central a Catalunya, Teresa Cunillera, ha assegurat que la Guàrdia Civil "farà les seves reflexions internes" després de la sentència...

Millo acusa Trapero de ser un giracamises

El delegat del govern espanyol a Catalunya durant l'1-O, Enric Millo, ha considerat després de l'absolució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que...

L’Audiència Nacional assegura que els Mossos no van col·laborar amb l’1-O “ni per omissió”

La sentència que absol el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els dos exalts càrrecs de la Conselleria d'Interior...

La Cambra anuncia que l'”escenari més negatiu es confirma”

La Cambra de Comerç de Barcelona ha actualitzat a la baixa les previsions econòmiques després de l'inici de la segona onada i les restriccions...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca