Delegació del Govern havia autoritzat sis concentracions i dos manifestacions a la ciutat de València amb motiu del 9 d’Octubre. Bé, una d’elles era per la emergència climàtica, que ja em diràs tu si no hi havia un altre dia per a protestar per això.
La majoria de les concentracions i les dos manifestacions van ser protagonitzades per grups i grupuscles de dreta i ultradreta. No són molts i no és difícil identificar les mateixes cares als actes de matí i vesprada, però sembla ser una estratègia per fer-se notar i per ocupar espais simbòlics. Així, l’estàtua de Jaume I als Jardins d’Alfons el Magnànim és ocupada la major part de la jornada per grups d’aquesta tendència política. Tot i això, la concentració més multitudinària continua sent la de caràcter antifeixista convocada per la Coordinadora Obrera Sindical. Aquesta és la crònica de carrer d’un 9 d’Octubre atípic per la situació pandèmica però amb les típiques tensions entre dreta i esquerra.
La València que matina
Des de les 10 del matí el Parterre és ocupat per Defenem Valéncia. Vora 30 persones escolten un discurs proper —sense megafonia— en el que es celebra que l’estàtua de Jaume I és lliure d’estelades i s’ataca a Compromís i als “catalanistes”. També es llança alguna indirecta a la dreta institucional. No tan indirecta si tenim en compte que el grup polític municipal de Ciudadanos espera al lateral del Parterre per fer la seua ofrena a Jaume I. Tímids crits de “Viva el Rey y viva España”.
Són les onze del matí i decidisc celebrar la meua valenciania amb un esmorzar com el meu estómac mana. En tornar em trobe amb la manifestació convocada pel partit Avant i la Dreta Regionalista Valenciana baixant pel carrer la Pau en direcció al Parterre. L’amiga anglesa amb la que he esmorzat em pregunta si és normal tallar un carrer per una protesta d’unes 50 persones. Pancartes contra À Punt i Vicent Marzà, un senyera bastant totxa, una espècie de fantasma negre la metàfora del qual no entenc i camisetes amb la senyera són el elements visuals que acompanyen un àudio format per càntics com ara “Som valencians, mai catalans” i “Fora el català de l’escola”.
Vesprada blava
A la vesprada el Parterre torna a estar ocupat per la mateixa tendència política. L’associació Mi Tierra disposa un operatiu més elaborat que el dels fatxes matinals —els quals assisteixen també a aquest acte—, amb escenari, megafonia, senyera ben gran, premis, discursos i conferències divulgatives de filòlegs.
El cronista faller Pepe Herrero obri l’acte defensant-se de les acusacions d’instigar les agressions feixistes del 9 d’Octubre de 2017 per les quals està imputat junt amb 28 persones més en un procés que continua obert a dia d’avui. Tampoc està d’acord amb que el qualifiquen de feixista els mitjans de comunicació i les xarxes socials “comprats per l’esquerra”. Típic discurs alt right per als seus seguidors, criticant la no cobertura mediàtica d’un acte al que assisteixen diverses càmeres de televisió i dos reporters d’À Punt. Els periodistes de la televisió pública ronden capbaixos, amb la mirada fixa a la pantalla dels seus telèfons per tal de no creuar-la amb els skinheads que els miren de forma amenaçadora.
Marxe cap a la Plaça de Sant Agustí, on veig sortir la manifestació convocada per la Asociación Reino de Valencia de Gais y Lesbianas, que inclou el Grup d’Acció Valencianista (ultradreta). Més treballada i amb més efectius que la manifestació del matí, la comitiva avança acompanyada de banda musical i forta escorta policial. La presència policial ha anat augmentant progressivament al llarg del dia, helicòpter inclòs.
Dos adolescents ben vestides i amb la mascareta model Guardia Civil es pregunten si “esto es todo, qué raro, otros años hay más gente”. La dispersió de multituds en temps de Covid confon la ciutadania en aquesta celebració del 9 d’Octubre atípica però amb les típiques acusacions creuades entre dreta i esquerra.
Concentració antifeixista
L’esquerra fa el seu gran acte a les huit de la vesprada, a la reformada i àmplia Plaça de l’Ajuntament. Prèviament hi ha hagut una concentració d’efectius mínims a la Plaça dels Furs i l’acte més institucional de la Comissió del 9 d’Octubre. Però la part més multitudinària els últims anys és la convocada per la Coordinadora Obrera Sindical.
Unes 300 persones es reuneixen darrere d’una pancarta on es pot llegir que València serà la tomba del feixisme. Entre el càntics es senten reivindicacions sobre la propietat dels carrers i in memoriams a Guillem Agulló. Els assistents respecten els protocols anticovid però s’aglutinen a una zona de la plaça, protegits per un cordó de seguretat de redskins en posició militar i de desconfiança cap a la Policia Nacional o cap a possibles agressions de grups d’ultradreta. El record de 2017 segueix viu.