Debats feministes manipulats per les xarxes

Fa unes setmanes que a Netflix s’ha popularitzat un documental que, sota el nom de ‘The Social Dilemma’, explica com la societat està sent manipulada de forma perjudicial a través d’aplicacions com Twitter, Facebook o Instagram, entre d’altres. Una hora i mitja en la que veus expertes ens adverteixen dels riscos de viure rere una pantalla. Feia temps que pensava en com enfrontar-me a un article de cobertura com aquest i us asseguro que mai hagués pensat que Internet tingués quelcom a dir en aquesta lluita sagnant

Els mesos de setembre i octubre ha vingut carregats d’activisme feminista. La situació post Covid-19, malauradament, ha fet que molts d’aquests actes siguin virtuals o amb aforament limitat. A finals d’estiu vaig acudir presencialment a una taula rodona organitzada per l’associació Novembre Feminista, amb el suport tant de l’Ajuntament de Barcelona com de l’Ajuntament del districte de Sants-Montjuïc. Una trobada que pretenia debatre sobre la confrontació entre la teoria queer i els “feminismes” amb la participació d’importants veus trans com la d’en Miquel Missé, en Teo Pardo o la Sofia Bengoetxea. Jo, que mai he estat partidària d’utilitzar el plural per parlar del que per a mi és un únic moviment polític, vaig pensar que seria una bona idea escoltar de primera mà el que havia mastegat a Twitter des de principis de març

- Publicitat -

No era el primer cop que anava a un acte preparat per Novembre Feminista i l’organització, com sempre, fou excepcional. L’associació neix com un espai de Ca La Dona que lluita per l’erradicació de les violències masclistes i treballa des de diferents vessants com la jurídica, la cooperativa, l’atenció directa i l’activisme. En relació amb el seu nom, l’entitat cobra protagonista al novembre per raó del #25N, dia contra la violència masclista. Els propòsits de Novembre Feminista no s’allunyen tant dels que presenta l’altra associació a destacar, Feministes de Catalunya, malgrat les evidents diferències ideològiques. 

Des d’aquesta darrera entitat també s’ha iniciat un cicle de formació i debat online. Tot i no rebre cap mena d’ajuda econòmica externa compta amb la participació de ponents de primer nivell com la Sílvia Carrasco o el Pablo Expósito, de l’àmbit de l’antropologia i la psicologia, respectivament. Aquesta organització sense ànim de lucre lluita per posar fi a l’explotació sexual i reproductiva de les dones i, també, a la violència masclista. Es defineix com una entitat de caràcter abolicionista. “Feministes de Catalunya és una iniciativa creada en el 2019 per dones descontentes amb el pensament d’associacions barcelonines que defensen l’explotació sexual com a treball sexual o el gènere com a identitat”, explica per a la Revista Mirall una de les portaveus. Aquesta organització no rep cap suport institucional: “Treballem i ens autogestionem de forma altruista per tal de crear un espai feminista a escala local”. 

No em semblava just escriure sobre aquest tema donant veu a una única cara de la moneda. És per això que vaig aprofitar les darreres setmanes de setembre per assistir a dues xerrades online organitzades per ‘Feministes de Catalunya’ i la ja esmentada trobada presencial per part de les companyes de ‘Ca La Dona’. 

Primera parada: l’acte de Novembre Feminista. Dissabte. 12:00h. 

En Miquel Missé va iniciar la seva exposició a l’Auditori del Centre Cívic Cotxeres de Sants, lloc on es va realitzar l’acte organitzat per Novembre Feminista, amb un monòleg que deixava entreveure que les seves opinions no sempre havien estat benvingudes. En Missé és un home transsexual especialitzat en sociologia i formació en l’àmbit de les polítiques públiques per la diversitat sexual i de gènere.  “Fa temps que ens tractem fatal els uns als altres per mitjà de tuits de 280 caràcters i és per això que molta gent no diu el que pensa, perquè té por. Jo ho intentaré fer, però no crec que sigui capaç de treure-ho tot”.

La taula rodona va durar una hora i mitja, seguint els tempos per part de la moderadora, la Laia Serra, de forma exquisita. Primer, participaren dues docents de la UAB i la UB, la Marisela Montenegro i la Maria Rodó de Zárate, respectivament. La intervenció de la llicenciada en psicologia se’m va fer una mica feixuga. Així i tot, destaco una de les frases que va provocar l’aplaudiment del públic: “El feminisme és un moviment que busca analitzar i combatre les múltiples formes d’opressió, per la qual cosa, no pot haver-hi un únic subjecte polític”. La Maria Rodó de Zárate va seguir la línia de la seva companya explicant que hi ha dones a qui els costa admetre que, dins del feminisme, gaudeixen d’uns privilegis que altres no tenen. “L’homofòbia i la transfòbia són parts essencials del patriarcat. És per això que m’agradaria recordar que, històricament, el sexe ha estat sempre gènere”, va dir la investigadora. 

“L’homofòbia i la transfòbia són parts essencials del patriarcat”, deia la Maria Rodó de Zárate

La part realment interessant va arribar en el moment en què es va donar veu a les persones trans. Ja ho va dir la Laia Serra, fa mesos que discutim sobre un tema que afecta el moviment transsexual. Per tant, escoltem-los. En aquesta segona part de l’acte pujaran a l’escenari la Sofia Bengoetxea, dona trans i activista; en Teo Pardo, home trans i activista feminista; i, com ja he dit abans, en Miquel Missé. No crec que fos l’única persona que esperava un discurs similar per part dels tres participants. Per a la meva sorpresa, no va ser així. En Miquel i en Teo van adoptar una postura similar, crítica amb la teoria queer i coincident en molts punts amb el feminisme. La Sofia es desmarcava d’ells. “Tens fama de ser una persona polèmica”, li deia Bengoetxea a Missé. Ell responia, “si dir el que penso és ser polèmic, llavors ho sóc”.

Hazte oír i l’autobús de l’odi

Un dels temes més qüestionats va posar com a columna central el criticat missatge de l’autobús de l’organització d’extrema dreta Hazte oír. “La propaganda la va fer una associació ultraconservadora, les intencions eren clares”. Ara bé, arrencava en Miquel Missé, “la resposta per part del moviment trans també va generar controvèrsia”. Des de diverses entitats es va decidir llançar un contra-missatge que deixés clara la transfòbia de la institució. El nou lema deia: “que no t’enganyin, el gènere està en el cervell i no en els genitals”. “Era necessari lluitar contra una associació com aquella. Però no vaig entendre el missatge del meu col·lectiu. Com es suposa que havíem de reaccionar totes aquelles persones trans que pensem que el gènere no es troba en el cervell?”, confessava en Missé davant dels més de 200 assistents. 

“Com es suposa que havíem de reaccionar totes aquelles persones trans que pensem que el gènere no es troba en el cervell?”, Miquel Missé 

Un nou vocabulari 

Noves paraules comencen a aparèixer en el nostre vocabulari, especialment l’utilitzat a les xarxes socials: persones gestants, persones menstruants, etc. Per uns, es tracta d’un llenguatge neoliberal incomprensible. Per altres, una forma d’inclusivitat més que necessària. “I vosaltres, què en penseu?”, deia la Laia Serra als participants. “Jo em dedico al món de l’educació. Em fa ràbia veure com les alumnes tenen por de parlar de la menstruació en públic. Es tracta d’un tema estigmatitzat. Tenir la regla és motiu de vergonya perquè ser dona encara és motiu d’inferioritat. És per això que penso que utilitzar conceptes com “persones menstruants” invisibilitza una lluita feminista summament important”, deia en Teo Pardo. 

“Tenir la regla és motiu de vergonya perquè ser dona encara és motiu d’inferioritat”, Teo Pardo

El camí cap a la transició 

Les intervencions de la Sofia Bengoetxea va ser ben rebudes en més d’una ocasió: “Hem d’avançar i entendre que transsexual no és només aquell qui fa la transició, sinó més aviat qualsevol persona que se senti com a tal. Hi ha gent que oscil·la en un gènere i l’altre al llarg de la seva vida i això encara no està socialment acceptat. No parlem d’identitats a la carta, sinó de característiques essencials que neixen amb la persona”. No pensa el mateix en Teo Pardo, qui va manifestar el següent: “Les identitats de gènere ajuden a la gent a encaixar en un sistema binari. Són estratègies de supervivència i no personalitats innates”. 

“Hem d’avançar i entendre que transsexual no és només aquell qui fa la transició”, Sofia Bengoetxea 

La intervenció final d’en Missé va acabar per aixecar el públic. En aquest cas, el sociòleg va adoptar una postura crítica tant amb el moviment transsexual com amb el sector feminista radical: “No passa res per acceptar que la transsexualitat és un acte patriarcal. No podem acusar de trànsfoba una persona que, analíticament, s’adona que la recerca d’un nou cos perpetua els rols de gènere que el feminisme ha d’abolir. Però tampoc puc acceptar, i ara em dirigeixo al moviment feminista, un atac continu per ser qui sóc. Per què des del feminisme no es critica la perjudicialitat del matrimoni com a institució? Ens ho hem de qüestionar tot”. 

Segona parada: Feministes de Catalunya. Dimarts. 19:00h.

No volia escriure aquesta peça sense donar cobertura a altra entitat que arriba amb força dins el món feminista. Pot ser perquè pensava que l’acte de Novembre Feminista seria molt més planer o generaria menys controvèrsia, però també per donar cobertura a les opinions de la Sílvia Carrasco, antropòloga i en Pablo Expósito, psicòleg. 

Tot i ser una trobada online, la Sílvia Carrasco va donar una lliçó de professionalitat durant més de dues hores. L’antropòloga va posar el focus en el concepte de la coeducació, tan qüestionat i difuminat en els últims mesos. “En una era neoliberal, necessitem recuperar el pensament crític i la disseminació del coneixement des d’una ciència feminista”, deia. I continuava, “hem de preveure el dany als infants basat en idees falses sobre identitats sentides en cossos equivocats, protegint el seu creixement i el seu desenvolupament”. 

“En una era neoliberal, necessitem recuperar el pensament crític i la disseminació del coneixement des d’una ciència feminista”, Sílvia Carrasco

La problemàtica al voltant de les infàncies trans també va tenir cabuda a l’acte presencial per part de Novembre Feminista. Allà, en Miquel Missé va recordar que el que està passant té molt més a veure amb la rigidesa del gènere i la poca llibertat per expressar-se que no pas amb el fet que hi hagi infants que demanen transicionar. La Sofia Bengoetxea, en canvi, totalment en contra del pensament del seu company, va aprofitar per fer una crítica contundent de caràcter polític: “Les persones transsexuals estem en mans d’un partit polític que ens vol fer fora del moviment feminista. Jo ja no parlo d’esquerres i dretes perquè crec que qualsevol atac al meu col·lectiu vindrà provocat per gent amb un marc mental basat en un discurs d’odi”. 

Tornant a les intervencions de la Sílvia Carrasco, aquesta també va posar l’èmfasi en la importància “d’adoptar un paper actiu presentant al·legacions contra certes propostes, posant el focus en el seu impacte en la infància i l’educació”. 

L’acte virtual del Pablo Expósito també em va deixar amb un boníssim sabor de boca. No només perquè es tractés d’un home jove amb una carrera professional excel·lent, sinó perquè tractava un tema que, fins ara, semblava tabú: la destransició de gènere. “Parlem de la detenció del procés de transició de gènere per a tornar a viure conforme el sexe de naixement”, aclarava el psicòleg de només 24 anys. I continuava, “es tracta d’un concepte que no ha rebut atenció en la literatura acadèmica en tant que l’evidència existent és purament anecdòtica: vídeos, blogs, enquestes informals, estudis de cas, etc.”. 

El Pablo no només és psicòleg. També té un màster en Estudis de les Dones i de Gènere i un altre en Filosofia de la Ciència. Les seves investigacions entorn de la transició i destransició de gènere van iniciar-se quan un íntim amic seu va decidir començar aquest procés que, fins aleshores, no provocava molt d’interès en el ponent. 

No tinc intenció de profunditzar en un tema com aquest, ja que, pot ser, caldria un nou article i mesos d’estudi per part meva. Però sí que m’agradaria destacar algunes de les frases que el Pablo va mencionar en relació amb el gènere. 

En primer lloc, les persones que decideixen destransicionar són aquelles a les que la transició no els ha calmat la disfòria de gènere. Segons el Pablo, aquesta destransició pot venir marcada per motius diversos com raons religioses o pressió social. “Es tracta d’un acte polític de rebuig al gènere. Hi ha gent que ho percep com una amenaça pel col·lectiu transsexual, però jo diria que és una realitat en augment”, deia el ponent. Aquest procés també seria una manera de posar en qüestionament la identitat de gènere com a característica innata i desafiar el model afirmatiu del gènere.

D’opinions diverses n’hi ha moltes. D’opinions semblants, també. El que resta clar és que Twitter no és el millor espai per construir un debat net, lleial i sincer. Tampoc és el millor lloc per formar-se’n una opinió pròpia. Imagino que Novembre Feminista continuarà organitzant actes. Les responsables de Feministes de Catalunya lluitaran per poder dur a terme espais de trobada presencials quan la situació sanitària deixi de ser tan incerta. De moment, poso fi a aquest article amb una cita de la Sílvia Carrasco que, crec, resumeix a la perfecció la meva opinió respecte aquests temes: “No es pot investigar, ni molt menys prendre decisions, si depenem d’una informació que no té llibertat”. I el vostre Twitter, és lliure? 

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

Millo acusa Trapero de ser un giracamises

El delegat del govern espanyol a Catalunya durant l'1-O, Enric Millo, ha considerat després de l'absolució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que...

L’Audiència Nacional assegura que els Mossos no van col·laborar amb l’1-O “ni per omissió”

La sentència que absol el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els dos exalts càrrecs de la Conselleria d'Interior...

La Cambra anuncia que l'”escenari més negatiu es confirma”

La Cambra de Comerç de Barcelona ha actualitzat a la baixa les previsions econòmiques després de l'inici de la segona onada i les restriccions...

Prohibit utilitzar el català en les comunicacions de València amb Catalunya i les Balears

El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat els incidents de nul·litat de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana i el sindicat STEPV-Iv contra la resolució de...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca