L’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, va anunciar divendres passat que dimitia després que es difongués un vídeo on ell apareixia en un bar totalment begut. Va muntar algun pollastre? No. Va ferir algú? No, senzillament estava begut. S’havia pres un parell de copes de més i sortia en aquell estat que és el de tenir els ulls mig tancats però que, si la música és bona, balles.

Ho dic honestament, no entenc que dimiteixi per aquest vídeo. Discrepo de la seva decisió. No és un cas comparable amb el de l’alcalde de Badalona que anava fent ziga-zagues amb el cotxe durant el període del confinament i, un cop el van enxampar els Mossos, va intentar mossegar els agents. Garrido estava begut, en el sofà d’un bar, punt. Es va fotre un parell de copes i anava tocat. Ha de dimitir per un vídeo fet d’amagatotis en un moment privat de la seva vida? Jo crec que no.

Entenc perfectament que un càrrec públic ha de ser exemplar, però aquest també ha de poder gaudir de la seva intimitat. Per això em sembla bé que els polítics, i aquells que tenen notorietat pública, puguin viure els seus moments de desconnexió sense ser jutjats. De la mateixa manera que no és censurable que Colau balli en un bar durant les festes de Gràcia -del 2019- o que Laporta es tiri cava per sobre en una festa privada del Luz de Gas, l’alcalde de Manlleu pot tenir un dia de distensió sense que això comporti la seva dimissió.