La segona Biennal de Pensament convoca 174 experts per pensar el futur de la democràcia, la tecnologia i la ciutat

L'esdeveniment se celebrarà del 13 al 18 d'octubre en 37 espais repartits per la ciutat, majoritàriament oberts

La segona edició de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta se celebrarà del 13 al 18 d’octubre amb 174 experts. La crisi de la covid-19 planarà sobre les reflexions sobre la tecnologia, l’urbanisme i les ciutats i la democràcia, amb la qüestió del futur com a eix transversal, molts dels quals no podran ser físicament a la cita. La Biennal se celebrarà en espais exteriors (CCCB, la Model, Fabra i Coats i els jardins del Doctor Pla Armengol, entre altres), amb reserva prèvia per a les 8.000 localitats disponibles, i aforaments màxims entre 400 i 800 persones. Entre els convidats, Donna Haraway, Margaret Atwood, Mircea Cărtărescu i Bruno Latour, Marina Garcés, Cristina Morales, Irene Solà, Carla Simón, Isaki Lacuesta o la companyia La Calòrica.

A resultes de la situació sanitària, la segona edició de Ciutat Oberta se celebrarà principalment en “espais oberts”, i més disseminada per la ciutat. La plaça de Joan coromines, el Pati de les Dones del CCCB, la Model, la Fabra i Coats, els Jardins Agustí Centelles (del Palau Macaya), els Jardins de Pla i Armengol (a tocar de l’Hospital de Sant Pau) i els del recinte industrial de Can Ricart, al Poblenou, en són alguns. Com l’any passat, seran tots espais d’accés gratuït. Però enguany caldrà fer reserva prèvia de la localitat, els emplaçaments estaran perimetrats, hi haurà control d’accés i altres mesures sanitàries, i l’aforament màxim anirà de les 400 a les 800 persones, segons ha detallat el tinent d’Alcaldia.

Publicitat

Pels mateixos motius, la Biennal no anirà més enllà de la setmana del 13 al 18 d’octubre, i a diferència de l’any passat la programació paral·lela del ‘Més Biennal’ (que acullen altres equipaments) també es concentrarà en aquests mateixos dies.

Ciutat Oberta vol ser un espai de reflexió dedicat a analitzar les transformacions del nostre temps, i per això també el seu contingut estarà esquitxat pels efectes socials, econòmics i culturals de la pandèmia. Hi prendran part més de 100 participants dels camps del pensament, l’art, l’activisme i la ciència que centren les seves reflexions en els conceptes de democràcia, tecnologia i ciutat.

Tecnologia, urbanisme, democràcia

El tinent d’alcaldia de Cultura, Educació i Ciència a l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, ha explicat que els eixos que marquen enguany els debats i activitats de Ciutat Oberta: la tecnologia, l’urbanisme i les ciutats i la democràcia, amb la qüestió del futur com a eix transversal. Condueix la Biennal un Consell Asessor del que forma part el CCCB, però també l’arquitecte Josep Ferrando, el professor de Filosofia Moral i Política Daniel Gamper, el dissenyador i activista Adrià Garcia Mateu; l’arquitecta, investigadora, comunicadora, música i cantautora Núria Moliner; la periodista i investigadora Marta Peirano; i el professor de Filosofia César Rendueles.

Convidats

Entre els convidats a participar com a ponents hi ha artistes com l’escriptora Margaret Atwood i Maria Arnal, la companyia teatral La Calòrica, el poeta Enric Casasses, la coreògrafa i ballarina Núria Guiu, l’escriptora Cristina Morales, l’artista Alicia Kopf, l’artista i l’escriptora Irene Solà, l’arquitecte Hashim Sarkis, l’escriptor Nick Srnicek i el sociòleg Mike Davis o l’acadèmica Donna Haraway, entre d’altres. Del total de ponents, 90 són dones, 77 homes i 7 col·lectius.

També participaran en les trobades noms del pensament que van des de la filòsofa Marina Garcés, el filòsof Bruno Latour fins a Alícia García Ruiz, Javier Gomà, Ignacio Sánchez Cuenca, l’antropòloga Yayo Herrero, l’escriptor i filòsof Santiago Alba Rico o el catedràtic de filosofia política Daniel Innerarity.

Arquitectes, urbanistes i experts en ciutats com Jaime Palomera, la doctora en geografia Mara Ferreri, el també geògraf Oriol Nel·lo, la periodista i antropòloga Nuria Alabao, l’especialista en planificació urbana Tomás Díez o els i les arquitectes Elena Albareda, Izaskun Chinchilla i Coque Claret s’afegeixen, entre molts altres, a una festa de les idees on també tenen un espai activistes que van des de Sasha Constanza-Chock, Peter Frase, l’antropòleg Emilio Santiago Muiño o Òscar Guayabero, entre d’altres.

Subirats ha ressaltat que tots els grans noms internacionals seran en línia i els grans noms catalans o de la resta de l’Estat seran presencials. “Intentarem evitar un debat en què tot són pantalles, sinó que la presencialitat és un element central i barrejarem coneixement amb poesia”. El tinent d’alcaldia de Cultura ha remarcat que cada dia hi haurà dos streamings dels actes més significatius.

Des d’aquest dilluns ja es pot consultar al web de la Biennal el programa de les més de 45 activitats presencials previstes per a aquesta edició. A partir del 2 d’octubre s’obriran les inscripcions al web de la Biennal amb més de 8.000 entrades disponibles. La reserva s’haurà de gestionar a través del web de la Biennal i cada persona podrà reservar un total de 6 activitats amb dret a dues localitats.

Barcelona Poesia 2020

La Biennal, tant en el seu inici com tancament connecta amb dues activitats emblemàtiques del festival Barcelona Poesia 2020 per fer reflexionar sobre el futur a través d’altres llenguatges. Ambdues propostes formen part de l’eix Futur i han estat coorganitzades amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Subirats ha dit que no es poden plegar de mans i assumir la derrota davant la pandèmia. “La cultura, pensament, el debat i la possibilitat d’estar junts i discutir i pensar no hi volem renunciar. En aquest sentit, ha assegurat que l’experiència de La Mercè també els ha servit.

- Publicitat-

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Millo acusa Trapero de ser un giracamises

El delegat del govern espanyol a Catalunya durant l'1-O, Enric Millo, ha considerat després de l'absolució del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que...

L’Audiència Nacional assegura que els Mossos no van col·laborar amb l’1-O “ni per omissió”

La sentència que absol el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els dos exalts càrrecs de la Conselleria d'Interior...

La Cambra anuncia que l'”escenari més negatiu es confirma”

La Cambra de Comerç de Barcelona ha actualitzat a la baixa les previsions econòmiques després de l'inici de la segona onada i les restriccions...

Prohibit utilitzar el català en les comunicacions de València amb Catalunya i les Balears

El Tribunal Suprem (TS) ha desestimat els incidents de nul·litat de l'Advocacia de la Generalitat Valenciana i el sindicat STEPV-Iv contra la resolució de...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca