Catalunya va rebre 203.843 immigrants de l’estranger l’any 2019, la xifra més alta de la història

El saldo migratori és negatiu respecte a la resta de l'Estat

Catalunya va rebre 203.843 immigrants de l’estranger l’any 2019, la xifra més alta de la història i un 15% més que el 2018. El saldo migratori total va ser de 113.897 entrades netes, xifra que representa un increment del 18% respecte a un any enrere, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest saldo és positiu respecte a l’estranger (116.352) però no pel que fa a la resta de l’Estat (-2.455). Això significa que van venir a Catalunya més persones de l’estranger de les que van sortir, però, en canvi, els trasllats a la resta d’Espanya van ser superiors a les persones que van decidir instal·lar-se a Catalunya. A més, s’han registrat 265.466 canvis de residència entre municipis de Catalunya, un 3,9% més que el 2018.

Publicitat

De les més de 200.000 persones que van arribar a Catalunya de l’estranger, el 42% va venir d’Amèrica, amb un augment del 25% en un any. El segon grup més nombrós és el de la UE, un 15% del total, però les que menys han augmentat (un 3,4%). D’altra banda, s’han comptabilitzat 87.491 emigracions amb destinació l’estranger, un 12,2% més que l’any 2018. El saldo net resultant és de 116.352 moviments.

El saldo migratori extern és positiu a totes les comarques, excepte a l’Alt Urgell (-2,9‰ habitants). Les majors taxes de migració neta corresponen al Barcelonès (21,9‰), la Cerdanya (20,7‰) i la Garrotxa (18,4‰). Les taxes més baixes es registren al Pallars Sobirà (0,7‰) i la Terra Alta (3,6‰).

El saldo migratori amb l’estranger és un 17,3% més elevat que l’any anterior. En canvi, el saldo migratori amb la resta d’Espanya és negatiu, perquè les emigracions (54.834) superen les immigracions (52.379).

En general, totes les comarques registren saldos positius, excepte l’Alt Urgell (-1,6‰). Pel que fa als saldos nets, en relació amb la població de cada comarca, destaquen per les altes taxes el Moianès (29,1‰), el Baix Penedès (27,0‰), la Cerdanya ( 23,6‰) i la Garrotxa (23,3‰).

El 44% dels moviments interns a Catalunya són intracomarcals i el 56% intercomarcals. Entre les comarques amb saldos negatius destaca el Barcelonès, que té el saldo més elevat, amb una pèrdua neta de 14.731 persones i 45.324 persones que han sortit cap a la resta de comarques de Catalunya, principalment les que en són limítrofes. Així, el 26% de les sortides del Barcelonès tenen com a destinació el Baix Llobregat; el 21%, el Vallès Occidental; el 14%, el Maresme, i el 9%, el Vallès Oriental.

Aquestes comarques, juntament amb el Baix Penedès, també són les que presenten una capacitat d’atracció més gran en tot el territori català, ja que registren els saldos migratoris nets més elevats: el Maresme (2.419), el Vallès Occidental (1.711), el Baix Penedès (1.429), el Baix Llobregat (1.385) i el Vallès Oriental (1.326).

Les taxes més elevades de migració neta positiva amb la resta de comarques es registren al Moianès (20,6‰ habitants), al Baix Penedès (13,5 ‰), a l’Anoia (8,3‰), al Garraf (6,3‰) i al Maresme (5,4‰). Entre les comarques amb taxes de migració neta negativa destaquen el Barcelonès (-6,4‰), la Conca de Barberà (-5,5‰) i el Pla d’Urgell (-4,1‰).

L’anàlisi de la migració interna segons la grandària demogràfica del municipi d’origen i de destinació constata que els municipis de grandària petita i mitjana són els receptors dels moviments de sortida dels municipis grans (majors de 100.000 habitants).

En aquest procés de desconcentració urbana (metropolitana), els municipis de 100.000 habitants i més en conjunt han perdut 14.049 residents, que s’han traslladat a viure a municipis de menor grandària. La major part del saldo net dels municipis de major grandària correspon a Barcelona (87%), amb una pèrdua de 12.269 persones. Dels municipis de més de 100.000 habitants, únicament Terrassa i Sabadell registren saldos positius, però d’escassa magnitud (310 i 226 persones, respectivament).

Els municipis de fins a 2.000 habitants han tingut un creixement reduït, amb un saldo net de 1.130 habitants; els municipis d’entre 2.001 i 20.000 habitants concentren els principals augments de població, ja que en conjunt han registrat un increment de 10.395 habitants. Finalment, els municipis d’entre 20.001 i 100.000 habitants han rebut 2.524 migracions netes de la resta de Catalunya. Així mateix, s’han registrat 34.464 moviments entre municipis de la mateixa grandària, que representen un 13% del conjunt de migracions dins de Catalunya.

L’anàlisi de l’estructura demogràfica dels moviments migratoris interns de Catalunya mostra l’elevada freqüència d’habitants d’entre 25 i 49 anys, fet que representa el 53% del total. Tanmateix, cal observar l’alta mobilitat en les primeres edats de vida (11% de menors de 5 anys), que són els fills que acompanyen els pares joves en la migració. Pel que fa a la nacionalitat, el 28,6% dels moviments interns registrats a Catalunya corresponen a població de nacionalitat estrangera.

Relació amb la resta de l’Estat

L’any 2019 s’han registrat 52.379 immigracions procedents de la resta d’Espanya i 54.834 emigracions cap a la resta d’Espanya, amb el resultat d’una sortida neta de 2.455 persones, cosa que representa una reducció del 8,7% respecte a un any enrere. Aquest saldo negatiu és conseqüència d’una major sortida de població de nacionalitat espanyola, que registra un saldo net de -4.304 persones, mentre que en el cas de la població estrangera, les entrades superen les sortides en 1.849 persones.

Andalusia, la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid agrupen la meitat dels fluxos migratoris entre Catalunya i la resta d’Espanya, encapçalats per Andalusia, amb el 16% de les immigracions i el 19% de les emigracions. Pel que fa al saldo d’entrades i sortides, només és de signe positiu en 4 comunitats autònomes: Ceuta i Melilla, la Regió de Múrcia, el País Basc i Extremadura.

Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya són de signe positiu en 18 comarques. Els saldos més elevats es registren a Osona (239 moviments), el Bages (126) i l’Anoia (101). Entre les comarques amb saldos negatius, el Barcelonès destaca com a centre emissor de les migracions, ja que concentra la major part de les sortides netes a la resta d’Espanya amb un saldo net negatiu de 1.289 persones.

- Publicitat-

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

A finals de gener es podria començar a vacunar contra la covid-19

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha afirmat que a finals de gener es podria començar a vacunar contra la covid-19 i...

L’ANC inicia aquest dilluns la consulta per ratificar la seva estratègia per incidir en les eleccions

L'ANC ha iniciat aquest dilluns la consulta telemàtica perquè els socis de l'entitat votin per ratificar l'estratègia per incidir en les eleccions catalanes del...

Forcadell no creu que superar el 50% dels vots independentistes canviï “res” pel que fa al Gobierno

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha admès aquest dilluns que és important que els partits independentistes superin el llindar del 50% dels vots en...

Calvet i Borràs rebaixen la importància de superar el 50% dels vots

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, tots dos candidats a les primàries de...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca