Amb tu, Jordi

El president legítim, Carles Puigdemont, va perdre el pare. El conseller legítim, Toni Comín, va viure la mort del seu germà. El conseller legítim, Lluís Puig, es va acomiadar del seu pare. Ahir, el conseller legítim, Jordi Turull, va dir adéu al seu pare entre barrots.

En un acte que celebràvem a la festa major de les Corts de l’any passat, la Blanca Bragulat -dona de Turull-, m’explicava que el més dur de la presó no és, precisament, per qui és a la presó. El Jordi, em deia, pateix més pels seus pares i la seva família que per ell.

Aquest és el preu per dur a terme un referèndum d’independència a l’Estat espanyol: repressió, venjança i càstig. No són persones, són animals. Perquè no hi ha rastre d’humanitat en qui permet aquest sofriment.

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca