El president legítim, Carles Puigdemont, va perdre el pare. El conseller legítim, Toni Comín, va viure la mort del seu germà. El conseller legítim, Lluís Puig, es va acomiadar del seu pare. Ahir, el conseller legítim, Jordi Turull, va dir adéu al seu pare entre barrots.

En un acte que celebràvem a la festa major de les Corts de l’any passat, la Blanca Bragulat -dona de Turull-, m’explicava que el més dur de la presó no és, precisament, per qui és a la presó. El Jordi, em deia, pateix més pels seus pares i la seva família que per ell.

Aquest és el preu per dur a terme un referèndum d’independència a l’Estat espanyol: repressió, venjança i càstig. No són persones, són animals. Perquè no hi ha rastre d’humanitat en qui permet aquest sofriment.