Hi ha moments que costa trobar les paraules per expressar amb exactitud com et sents. L’actual, amb l’assoliment de més de 20.600 signatures a favor d’una moció de censura contra la junta de Bartomeu, és un d’ells.

Haver estat el responsable de xarxes i premsa de ‘Més que una Moció’ durant la campanya ha estat un honor immens. Des del voluntarisme hem assolit una fita que semblava impossible. En plena pandèmia i sense partits a l’estadi, vuit grups d’opinió barcelonistes i tres precandidats es varen tirar a la piscina per fer realitat la primera moció transversal de la història del club. El resultat d’aquesta pas endavant és immillorable: mai s’havien registrat tantes paperetes de socis i sòcies en contra de direcció. Mai.

Sense cap mena de dubte considero que el mèrit d’aquesta victòria rau en la senzilla, la humiltat i en aplicar una doctrina sempre efectiva: no ens expliquem els problemes, busquem una solució. No tenim pressupost per promocionar absolutament res a Twitter? Interactuem i despertem el record de quan érem Més que un Club per assolir un impacte global de 8 milions d’impressions amb contingut exclusivament en català. No sortim als mitjans grans? Accedim a totes les peticions que rebem, siguin youtubers, tuitaires o mitjans amb pocs lectors. Sí a tot, no hi ha mitjans grans ni petits. El que preteníem era fer una aposta valenta i contracultural, no perseguir els qui t’obvien premeditadament i abraçar els qui et volen acompanyar en aquest camí. Per això ens feia gràcia que el tatuatge d’un possible jugador del Barça tingués més protagonisme que les més de 7.500 signatures. I per això s’ha assolit l’èxit de les 20.500, perquè el teixit que ha fet possible això era gent que no es desanimava i7 lluitava contra les adversitats.

Insisteixo, molt agraït a la gent de Cor Blaugrana, al Marc Duch i a Manifest Blaugrana, els responsables que aquesta primera quinzena hagi pogut practicar el meu hobby preferit: dormir molt poc.