Crec que no hi ha logística més complicada per tirar endavant un procés democràtic com el que té el FC Barcelona perquè els seus socis i sòcies encetin una moció de censura contra la seva junta directiva. No ho dic en conya, que l’any 2020 encara estiguem amb un format tant arcaic com el de signar una butlleta i adjuntar una fotocòpia del DNI quan el món es mou cap a la digitalització és esperpèntic.

I això té un afegit. No només és antic, sinó que serveix perquè es pugui desplegar una campanya de desinformació i confusió on els qui volen els seus trenta segons de glòria al telenotícies impulsin formats digitals que només serveixen per recollir dades personals per a projectes electorals.

Malgrat això, i un silenci mediàtic que retrata la dependència dels mitjans públics i concertats del país a l’ordre establert, els de Més que una Moció es planten -ens plantem-, a vint-i-quatre hores del tancament amb opcions més que reals de recollir les signatures necessàries. Ja amb el recompte actual supera la xifra de qualsevol altra moció, fins i tot duplica la dada necessària de l’any 2008, quan el llindar era de 5.882, i Oriol Giralt i el Grup Godó varen presentar 9.473 firmes.

Al final, tot i que Rosell va augmentar el percentatge al 15%, es poden trobar que la filigrana no té resultat i superen les 16.520 firmes. Ai que arriben…