La situació d’excepcionalitat sanitària que ha suposat l’actual pandèmia de coronavirus combinada amb la tornada a l’escola el dia 14 de setembre ha posat sobre la taula diferents problemes. Des de la possible responsabilitat patrimonial de l’administració pel contagi i mort en un centre educatiu d’un docent o alumne, passant per possibles delictes de lesions per un estudiant major de catorze anys que estossega voluntàriament sobre un company, fins a una hipotètica responsabilitat penal dels pares que davant d’una situació de caos a les escoles decideixen no portar-hi els seus fills. Pel que fa a aquest últim punt, s’ha parlat molt en diversos mitjans de comunicació sobre famílies, que han decidit no portar els seus fills a l’escola per por que es contagiïn. Però, això, es pot fer de manera legal?
L’escolarització a casa o el homeschooling no és legal a Espanya, tampoc hi ha cap llei que ho prohibeixi específicament, però no està contemplada com a possibilitat. El Tribunal Constitucional en una sentència del 2010 va desestimar un recurs d’empara constitucional d’una família que al·legava, entre d’altres, la vulneració del dret a l’educació. Aquesta sentència va suposar admetre la no protecció del homeschooling per part de les garanties constitucionals. No obstant això, això no vol dir que estigui prohibida. Hi ha maneres legals d’inscriure a menors en edat d’escolarització a programes online de països estrangers encara que estudiïn des de l’Estat espanyol.
Però què passa si els pares decideixen no portar els seus fills a l’escola i no els inscriuen a cap programa online? Bé, l’article 226 del codi penal regula un delicte sobre l’incompliment dels deures inherents a la potestat parental, aquests deures inclouen, segons el codi civil, l’educació i l’obligació de proporcionar una formació integral. Tanmateix, no qualsevol incompliment d’aquests deures és un delicte. Per tal que ho sigui, aquest ha de ser greu i s’ha de reiterar al llarg del temps. L’absentisme escolar continuat al llarg del temps n’és un clàssic exemple, però, per determinar la presència delictiva falta un element molt important, l’ànim de desatenció. Perquè els pares puguin ser condemnats per no portar els seus fills a l’escola ho han de fer amb intenció de desatendre’ls. De fet, en una sentència de l’Audiència provincial de Girona es va absoldre d’aquest delicte a uns pares que van deixar de portar el seu fill a l’escola durant un curs sencer perquè tenia problemes de salut i durant l’absentisme els pares van estar en comunicació amb el tutor, van comprar llibres de text i van estar escolaritzant el menor a casa. El tribunal, davant d’aquestes circumstàncies va decidir absoldre’ls en no poder-se demostrar un ànim de desatenció del menor, a banda de reconèixer una causa justificada pel seu absentisme.
Per tant, no portar els fills a l’escola per un motiu justificat, com pot ser la por al contagi del coronavirus quan el fill o un dels membres de la unitat familiar és població de risc, sense un ànim de desatenció del menor, segons la jurisprudència actual i el text del codi penal no és delicte.
