La secretària general del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), Marta Pascal, ha advertit l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont que “no hi ha cap lideratge que estigui per sobre del país” i ha assegurat que ella no s’ha mogut en la defensa de les seves pròpies posicions polítiques.
“No es pot governar un país des de Waterloo. El president Puigdemont té una situació molt trista a l’exili. És un paper rellevant per al món independentista. Però no hi ha cap lideratge que estigui per sobre del país: l’important és el col·lectiu”, ha recalcat en una entrevista d’Europa Press.
Segons Pascal, des del respecte que té a l’expresident català, discrepa políticament del seu “to personalista” a l’hora d’enfocar el procés independentista.
“La sensació que dóna és que aquí alguns han marcat el que està bé i el que no està bé”, ha retret la dirigent del PNC, que considera que en els últims anys s’han fixat postulats marcats i amb pocs matisos que, al seu judici, atreuen molt però són poc efectius.
Després que Puigdemont hagi constatat dubtes del PDeCAT durant el procés independentista quan el partit l’encapçalava Pascal, ella ha defensat que no s’ha mogut de les seves posicions i sempre ha buscat “aquest pragmatisme i una manera de fer política que suma gent i no resta”.
En la seva opinió, l’independentisme ha comès errors, com fixar terminis concrets per dur a terme els seus objectius, per la qual cosa prefereix “trigar una mica més, arribar amb institucions fortes i amb més gent al voltant, que córrer molt, imposar determinades opcions i arribar amb les institucions més afeblides”.
Així, ha apel·lat a enfocar d’una altra forma el procés independentista i a entendre “la globalitat dels 7,5 milions de la societat catalana, i no només la dels qui van votar l’1-O”.
Per a Pascal, el PNC cobreix com a partit nou un “espai orfe” amb una proposta política que busca aglutinar un espai central que sumi un catalanisme que vagi des del soberanisme a l’independentisme, enfortir l’autogovern i les institucions, i defensar polítiques social liberals, l’economia de mercat i la justícia social.