L’editorial valenciana Llibres de l’Encobert ha traduït al valencià la primera novel·la de José Martí, pare de la pàtria cubana i ideòleg de la Guerra d’Independència contra el domini colonial espanyol. Lucía Jerez (1885) és l’única novel·la escrita per Martí i es considera una de les obres precursores del modernisme llatinoamericà.
La publicació, que s’està finançant amb una campanya de micromecenatge, inclou també textos de Jordi Sebastià i Vicent Baydal amb noves dades sobre les arrels valencianes del revolucionari cubà.
La connexió entre José Martí i la nostra terra ve de part de la família paterna, establerta a Benimaclet i Meliana. Son pare, Mariano Martí, fou un militar nascut a l’horta de Campanar que l’any 1850 va ser destinat a Cuba. La família sempre va tenir la intenció de tornar a València, on de fet es van establir entre 1857 i 1859. A la plaça del Miracle del Mocadoret (Ciutat Vella) podem trobar una placa commemorativa a la casa que els Martí van habitar i on va nàixer una de les germanes de l’escriptor, María del Carmen, coneguda com la valenciana.
Les dificultats econòmiques van fer que la família decidís tornar a Cuba. L’apòstol de la pàtria cubana tornaria anys després a Espanya, però no a València. Amb tot, consta que José Martí va aprendre la llengua i la cultura del seu pare, amb la qual es dirigia als nombrosos valencians i catalans que habitaven l’illa del Carib. Qui sap si no faria alguna versió tropical de la paella!
Editar en valencià
Aquesta vinculació de Martí amb la cultura valenciana és el motiu pel qual Llibres de l’Encobert ha decidit traduir la novel·la del polític i escriptor cubà: “Es tracta de rescatar per a les lletres valencianes autors vinculats a la nostra terra que van escriure en castellà. Tenim la convicció que és saludable per a un poble que els seus fills i filles més il·lustres estiguen en les dues llengües del país”, explica el traductor i editor José López. En aquesta línia també han traduït autors com Blasco Ibáñez o Miguel Hernández.
Des del seu naixement al 2016, l’editorial mostra una sensibilitat específica vers les llengües minoritàries. Un bona mostra n’és el llibre Cuentos de Iberia, un recull de 19 contes escrits en 15 llengües i dialectes de diferents parts del territori peninsular. “Fins i tot ens va escriure gent d’Extremadura agraint-nos que publicarem un relat en estremeñu”, rememora López.
Però allò que és cert és que no és gens fàcil tirar endavant una editorial en valencià i que Llibres de l’Encobert sobreviu gràcies a que també publica en castellà. Li pregunte a José López pel que pareix una bona maniobra de màrqueting: van decidir adquirir en exclusiva els drets en castellà i català per al recull de relats Canalles, que inclou una preqüela de Joc de Trons escrita per George R.R. Martin. Van publicar primer la versió en valencià esperant que els fans que parlen la llengua la compressin, però molts van preferir esperar un any per llegir-la en castellà adduint que és l’idioma en què havien llegit la resta de la saga. Alguns lectors catalans també van escriure a l’editorial per a demanar que publiquessin en la varietat dialectal oriental i no en la occidental, majoritària al País Valencià. “Totes les llengües pateixen cert grau de centralisme”, reconeix López.
El pare de la pàtria cubana
Amb la traducció de José Martí, Llibres de l’Encobert vol apropar al públic valencià un personatge clau de la història del segle XIX que si bé va iniciar (i li va costar la vida) la coneguda com a Guerra Necessària contra Espanya, professava un amor profund cap als territoris i pobles ibèrics. A més de la seua infància a València, Martí va tornar a Espanya ja sent adult per estudiar a Madrid i Zaragoza. El motiu d’aquesta segona estància fou l’exili, que la seua família va negociar a canvi que l’alliberessen de la pena de presó que complia per activitats subversives a l’illa de Cuba. Al llarg d’aquest i altres exilis Martí va internacionalitzar el conflicte; un altre motiu (a més d’aconseguir unificar els diferents sectors sociològics de l’independentisme cubà), pel qual se’l considera “pare i apòstol de la pàtria cubana”.
Com a prolífic escriptor, poeta i periodista, Martí va inaugurar junt amb Rubén Dario el modernisme llatinoamericà, del qual begueren escriptors de parla castellana i catalana. Les plomes catalanes del modernisme, especialment en la segona etapa, es van enriquir amb l’esteticisme inaugurat per José Martí, sense oblidar la consideració martiana de l’escriptura com a arma política —tan present en la literatura catalana i valenciana del segle XX— ni les posteriors influències que va tindre l’estil del cubà en la poesia estellesiana.