Diuen que els petits detalls marquen la diferència, i n’hi ha un de la decisió de Leo Messi a l’hora d’explicar que finalment es quedava a can Barça que no hauria de passar per desapercebut. L’argentí va escollir un mitjà internacional per anunciar la que és, segurament, una de les decisions més importants de la seva vida: es queda.

És molt destacat que l’actual capità del Barça, que va debutar fa setze anys al primer equip i en fa dinou que és al Club, no escollís un mitjà català -o espanyol- que recull tota l’actualitat dels blaugranes.

En cap cas crec que fos per un càlcul mediàtic, ni per manca de dimensió global dels mitjans esportius de Barcelona. Messi és notícia sempre, i en situacions com aquesta encara més. Crec que la qüestió va en una altra direcció.

Des del passat dos de setembre hi ha una moció en marxa, una moció de censura que aplega vuit grups d’opinió i tres precandidats. És la més transversal de la història del club. És un fet tan excepcional com també ho és que els mateixos grans mitjans esportius de Barcelona amb prou feines li donen cobertura. Amb un exemple flagrant, el Mundo Deportivo. Punta de llança de l’expressió més nuñisme i política del barcelonisme i que, lluny de cobrir l’evolució d’aquesta moció és capaç de dedicar més temps a Oriol Giralt, autor de la moció contra la junta de Laporta, que la moció actual.

Hi ha detall que s’expliquen per si sols. El de Messi és un missatge clar i contundent.