Estàs acostumat a perdre, les poques victòries que has tingut amb prou feines tenen un valor proporcional a l’esforç que has invertit. Però tu segueixes, perquè si no què faràs? Rendir-se no és una opció.

Resisteixes, malgrat tot. Com un capità sense tripulació aguantes amb el motor encès encara que aquest comenci a fer figa. Si s’apaga, agafaràs els rems.

Insisteixes i persisteixes. Aguantes els embats, treus recursos d’on sigui. Rendir-se no és una opció. T’ho repeteixes, no és una opció encara que, en l’hora més fosca, juguis amb la idea de deixar-ho estar.

Resistir és vèncer? No necessàriament. N’hi ha que diuen que sí, altres que no. Tens un somni i el persegueixes, o si més no intentes que no se t’escapi.

Amb l’arribada del setembre moltes petites i mitjanes empreses, autònoms i anònims que treballen en negre, intenten, de nou, conquerir l’estabilitat. Per a ells, tot el meu elogi. La mar està molt moguda.