La mobilització independentista

L’expressió “la vieja confiable” és una de les més utilitzades en molts memes quan, davant una situació complexa, sempre acabes utilitzant allò que mai falla. En el cas del Barça de Bartomeu, seria Messi. Ell et salva el cul quan institucionalment ets un desastre -Champions League a part-. En el cas del discurs de l’independentisme polític, és fer una crida a la mobilització: només si la gent hi és ho podrem fer.

Aquest darrer cap de setmana el president legítim de la Generalitat, Carles Puigdemont, demanava a ERC fer ús de la confrontació “intel·ligent” amb l’Estat. Una tesi que va comptar amb el suport del vicepresident Pere Aragonès, amb un matís: “la via de la confrontació com la del diàleg amb l’Estat espanyol, sempre han de ser intel·ligents”. I afegia, “les mobilitzacions són importants perquè el govern espanyol es mogui”.

Més enllà de la contradicció que suposa el fet de cridar a les mobilitzacions el mateix cap de setmana que el Departament de Salut demana evitar les aglomeracions per frenar els rebrots, recordeu quin rol va agafar el Govern i el seu partit amb les darreres mobilitzacions de l’octubre del 2019? Criminalització i condemna. Una postura que va acabar amb un toc d’atenció del Jovent Republicà a Gabriel Rufián qui, en un exercici de malabarismes, va comparar Josep Borrell amb els concentrats a Urquinaona.

Si d’alguna cosa va sobrat l’independentisme, és de mobilització, i no em refereixo a les grans concentracions anuals de l’11 de setembre, sinó a les persistents que cada setmana a cada municipi i barri del país es desenvolupen per recordar els presos polítics i cridar per la llibertat.

No és una qüestió de fer més mobilitzacions o que aquestes siguin més multitudinàries, és que tinguin una traducció política. Sigui l’11-S amb més d’un milió de persones al carrer, un acte de desobediència massiu com l’1-O, desbordar totes les estructures de l’estat amb el 3-O o fent un pas endavant amb els fets d’Urquinaona del 2019, hi ha una constant que es manté inalterable, i aquesta és la capacitat per desaprofitar l’empenta del carrer per concretar l’objectiu polític. El problema no són les mobilitzacions, és qui les desaprofita.

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca