El Homrani nega que s’abandonés la gent gran a les residències

"Vaig ser molt conscient que quan prenem la decisió jo quedava assenyalat"

Publicitat

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani, ha negat que s’abandonés la gent gran a les residències i que es produís un cribatge en l’atenció mèdica d’aquests usuaris durant la pandèmia: “En cap moment es va generar un mur”.

En una entrevista de Rac1 recollida per Europa Press, ha assegurat aquest diumenge que “sempre s’ha confiat en el criteri mèdic dels professionals” en relació amb el col·lectiu de gent gran, encara que ha afegit que toca fer una reflexió sobre el sistema de dependència, de manera que pugui adaptar-se i donar resposta a la pandèmia.

“Faltava un punt de gobernança pública. Hi ha molta col·laboració amb entitats del tercer sector, entitats privades”, i ha afegit que un factor clau per millorar la gestió de les residències en el context d’emergència sanitària és millorar el finançament.

1.800 nous professionals

Publicitat

El Homrani ha dit que aquest dilluns acaba el termini per recollir currículums i ampliar en 1.800 els professionals de les residències a Catalunya, per així assegurar una reserva de 2.800 places buides, ja que “moltes residències no estaven preparades per fer aïllament”, i incrementar també així la ràtio de professionals per cada usuari.

El conseller ha destacat la importància que les residències tinguin quatre setmanes d’estoc en material de protecció, així com la formació perquè els professionals sàpiguen utilitzar-ho, i ha lamentat que, en alguns casos, ha estat difícil trobar treballadors a causa de les “dures condicions laborals” que implica el treball.

A més, el conseller ha posat de relleu que Salut també “ha reforçat l’atenció primària”, amb una ampliació de 450 professionals, i que s’ha contractat 219 persones més per “fer un seguiment més acurat del teixit residencial”.

Contacte de les residències amb atenció primària

Més que medicalitzar les residències, entenent que “moltes no estan construïdes de tal forma que es pugui fer”, El Homrani ha explicat que la millor manera de poder assegurar una bona atenció sanitària és garantir el contacte dels usuaris amb el seu Centre d’Atenció Primària (CAP) de referència.

En aquest sentit, ha assegurat que en aquests moments aquest contacte està funcionant, i ha reflexionat sobre la importància de reforçar els mecanismes previs a la institucionalització –l’ingrés en un centre residencial– perquè “les persones sempre que poden volen envellir a casa seva”.

És per això que el conseller aposta per “reforçar l’autonomia personal més que les places residencials”, tenint en compte que, dins de 40 anys, un de cada tres catalans tindrà més de 60 anys.

Respostes ràpides

El conseller ha posat en relleu que hi ha “bones notícies” respecte a la gestió de les residències, comparat amb el seu estat durant el mes de març o abril, i que actualment pot donar-se una resposta ràpida als possibles rebrots.

Pel que fa a aquests rebrots, ha dit que durant aquest estiu n’hi ha hagut sobretot en zones de Barcelona o Lleida i que la restricció de visites s’ha realitzat només “en territoris concrets que han tingut major incidència, com a mesura preventiva”.

S’ha sentit “assenyalat”

Respecte a la decisió que es va prendre en plena pandèmia de traspassar les competències en matèria de residències d’Afers Socials -amb Homrani al capdavant- a Salut -amb la consellera Alba Vergés-, el conseller ha dit: “Vaig ser molt conscient que quan prenem la decisió jo quedava assenyalat”.

Així i tot, ha defensat que va ser una decisió encertada perquè “era el millor per als residents”, i ha argumentat que, encara que els altres departaments poden fer acompanyament, davant una crisi sanitària la resposta ha de venir des de la Conselleria de Salut.

La tornada a l’escola

El Homrani ha posat sobre la taula que, si els pares es troben amb que el seu fill ha d’aïllar-se, en el cas que es doni un cas positiu al col·legi, “estan en risc de perdre el treball per incomplir la normativa laboral”.

S’ha compromès a convocar als agents socials i econòmics per a la setmana vinent i parlar sobre el tema, però ha reconegut que “el marc normatiu en l’àmbit laboral és competència estatal”.

Prestacions econòmiques

El conseller ha expressat la seva preocupació per les persones en situació d’irregularitat: per als qui treballen en economia submergida, “dues setmanes de confinament són dues setmanes que no tenen ingressos”.

Així, reivindica la necessitat de “fer processos de regularització molt més potents i flexibilitzar la llei d’estrangeria”.

Finalment, estén la mà al Govern central per col·laborar amb el SEPE, una ajuda que, segons assegura, porten oferint des de març, entenent que la gestió de prestacions que ha hagut d’afrontar l’Executiu central és molt alta.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca