El dia 13 de març vaig tancar els ulls, quan els vaig obrir ja em trobava al juny. Amb el joc del desconfinament, revisant sobre què puc fer i què no puc fer amb la “nova normalitat” ja era a finals de juliol. Acabo de mirar el calendari, en poc més de deu dies ja és setembre.

He decidit començar a preparar la compra de Nadal, els regals de l’amic invisible de Nadal i els de Reis. No faré com cada any que em proposo tenir-ho tot el mes de novembre i després ho acabo comprant tot a correcuita el 23 de desembre i el 4 de gener, aquest cop no. A finals d’agost i principis de setembre ja tindré tots els regals embolicats i preparats per agafar pols.

No sé si és cosa meva, aquest 2020 m’està passant volant. És una bogeria. No tornaré a tancar els ulls un dia d’agost per obrir-los el 24 de desembre i no tenir res. Aniré per feina.