COLUMNA SETMANAL

Sobirania? Quina sobirania?

Ahir, en l’episodi 22.312 del serial sobre la relació de Junts per Catalunya amb ERC, el partit del president legítim es va quedar sol en l’intent de cessar el secretari general del Parlament, Xavier Muro, després que aquest es negués a publicar íntegrament les resolucions aprovades al ple sobre la monarquia.

En paral·lel a la votació, ja sabeu, el típic joc de retrets entre uns i altres. Amb un jugador destacat, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, que va trobar oportú carregar contra el seu company de coalició al Govern per tenir “poca cultura repressiva” davant de la “repressió”. Un atac ben coherent, ja que JxCat no té cap membre del seu partit a la presó ni a l’exili. Ai no, espera, sí que en té.

Entre les patinades d’uns i els retrets dels altres, algú podria plantejar-se quina mena de sobirania té el Parlament de Catalunya? Dies després de la Declaració d’Independència del 27 d’octubre del 2017, quan l’independentisme polític feia tanta autocrítica que més que reflexionar semblava flagel·lar-se per demanar perdó pels pecats comesos, diferents veus exposaven que era “impossible” que la cambra catalana fes realitat la República perquè no era sobirana. En una conversa, en concret, quan jo defensava la seva sobirania em va respondre: “Sobirania? Quina sobirania?”.

Si hi ha algun diputat o representant públic que considera que el Parlament és només una institució simbòlica que ho digui públicament. Si no és així és molt difícil d’entendre que s’accepti amb tanta lleugeresa que es retallin textos aprovats pels qui representen els vots dels catalans a les urnes.

I els carrers no cremen

En condicions normals els carrers cada dia ens regalarien fotografies i escenes d'indignació. La manera amb la qual ens...

Ridiculitzar les creences dels altres

No soc sospitós de ser molt creient. Públicament va quedar clar el mes d'agost passat quan vaig explicar el...

Són tres partits, però sobretot són un moviment

Fa temps, massa, que l'independentisme va perdre la il·lusió i es va instal·lar en un carreró sense sortida on...

La presidència, l’examen periodístic i un nou govern que ja fa tard

La darrera vegada que vaig escriure fou el 16 de novembre, ja fa quatre mesos. Déu n'hi do. En...

La millor manera de defensar el català és parlant-lo

Fa anys que el català és en retirada en els espais socials dels joves, és visible, notori i fàcil...

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca